Jo, travesti

Teatre | Nous formats

informació obra


Autoria:
Roberto G. Alonso , Josep Maria Miró
Intèrprets:
Roberto G. Alonso
Vestuari:
Roberto G. Alonso
Direcció Musical:
Jordi Cornudella
Sinopsi:

Jo, travesti és una “alterficció” sobre el transvestisme que reivindica l’art i la cultura travesti i la figura de transformistes i imitadors d’estrelles amb una llarga tradició a casa nostra al llarg de tot el segle XX i fins als nostres dies. L’autor, Josep Maria Miró, com si es tractés d’un acte de transformisme dramatúrgic, escriu una “autoficció” a partir de la biografia de Roberto G. Alonso, que ens permetrà acostar-nos a noms capdavanters i transgressors com Mirko, Derkas, Leopoldo Fregoli, Edmond de Bries, Asensio Vidal, Pirondello, Ocaña, Violeta la Burra, Carmen de Mairena o Ángel Pavlovski, entre altres, i a espais mítics com el Wuli-Chang, la Criolla, l’Edén Concert, la Cúpula Venus o la bodega Bohemia. Roberto G. Alonso, com a hereva dels lluentons, els talons d’agulla i les plomes de més de cent anys d’història als nostres escenaris, estarà acompanyada de Jazmine Verdaguer, pubilla nostrada i alter ego del músic Jordi Cornudella, en aquest espectacle a l’antiga presó model de Barcelona, que en el seu dia va ser un espai de repressió del col·lectiu LGTBI i que avui es transforma en escenari, en un acte de justícia poètica travesti. 

Aquest és un projecte que sorgeix de la complicitat entre el coreògraf i intèrpret Roberto G. Alonso i l’autor i director, Josep Maria Miró. Roberto G. Alonso és titulat en dansa contemporània per l'Institut del Teatre i llicenciat en història de l'art, i l'any 1995 va fundar companyia pròpia amb el seu nom. És creador d’una desena d'espectacles (de sala, carrer i també de públic familiar), responsable de l’assessorament de moviment en obres de teatre i òperes contemporànies i també director d'escena. Entre les seves creacions més conegudes hi ha A mí no me escribió Tennessee Williams (2016), Laberint Striptease (2019), homenatge al cabaret i a l'obra de Joan Brossa, o Marúnica (2020), espectacle familiar dedicat a la pintora surrealista Maruja Mallo. Josep Maria Miró és autor de més d’una vintena d’obres pròpies, adaptacions i dramatúrgies, amb més d’un centenar d’estrenes a tot el món. Miró és autor d’El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (2020), obra amb la qual va obtenir per tercera vegada el prestigiós premi Born i amb la qual també va ser guardonat el 2022 amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica, que concedeix el Ministeri de Cultura del Govern espanyol. Miró també és autor de Temps salvatge (2018), guardonat amb el premi Max, Nerium Park (2013), El principi d’Arquímedes (2011) o Gang Bang (2010). El clarinetista i compositor Jordi Cornudella, expert en composicions per a cinema, obres de teatre i espectacles diversos, és actor i intèrpret en aquest muntatge i també el responsable de la direcció musical. Com a membre de la companyia teatral Anemisko ha participat en l'espectacle Hem vingut aquí a deixar les coses clares (2017), dirigit per Jordi Oriol, o dels esmentats Laberint Striptease (2019) o Marúnica (2020), amb Roberto G. Alonso. 

Una producció de Cia. Roberto G. Alonso, Observatori Europeu de Memòries (EUROM), Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures, FiraTàrrega i Grec 2023 Festival de Barcelona.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Jo, travesti

19/07/2023

Roberto G. Alonso i Josep Maria Miró reivindiquen l'art del travestisme a La Model

per Júlia Vernet Gaudes

Jo, travesti, un espectacle que ha volgut reivindicar la llarga i àmplia tradició de transvestisme a casa nostra, amb la interpretació del ballarí i coreògraf Roberto G. Alonso i el músic Jordi Cornudella, amb la dramatúrgia de Josep Maria Miró. L’espectacle es va estrenar en el marc del Festival Grec, però també es podrà veure al setembre a la Fira Tàrrega i a la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures, que juntament amb l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) i la Cia. Roberto G. Alonso, en son coproductors.

Jo, travesti és un espectacle per a iniciats i entesos en el món del transvestisme, però també per a introduir a tots aquells que el desconeixíem en profunditat, ja que, d’una banda, repassa totes les figures travestis del segle XX fins a l’actualitat, i els espais mítics en què van dur a terme les seves actuacions, com l’Edén Concert, la Cúpula Venus o la bodega Bohemia. Però, d’altra banda, també té molt de pes el component biogràfic i vivencial a l’hora d’explicar i fer valdre l’acte de transvestir-se com un art i un gest de llibertat. Per tant, tant si et sonen com si no els noms de Mirko, Derkas, Leopoldo Fregoli, Pirondello, Ocaña, Carmen de Mairena o Ángel Pavlovski, l’espectacle t’atrapa i et commou de moltes maneres, malgrat la llarga durada. Els creadors no han volgut deixar-se res ni ningú, perquè precisament es tracta de figures ja prou oblidades en la cultura general.

Jo, travesti ens endinsa de ple en el món del transformisme, no només pel que fa a referents, sinó també pel que fa a la cultura i valors en un sentit ampli, marcades per l’humor i la ironia malgrat la violència patida, perquè com diu la mateixa G. Alonso: “a una travesti li agrada celebrar la vida”.