Jo, travesti

Teatre | Nous formats

informació obra


Autoria:
Roberto G. Alonso , Josep Maria Miró
Intèrprets:
Roberto G. Alonso
Vestuari:
Roberto G. Alonso
Direcció Musical:
Jordi Cornudella
Sinopsi:

Jo, travesti és una “alterficció” sobre el transvestisme que reivindica l’art i la cultura travesti i la figura de transformistes i imitadors d’estrelles amb una llarga tradició a casa nostra al llarg de tot el segle XX i fins als nostres dies. L’autor, Josep Maria Miró, com si es tractés d’un acte de transformisme dramatúrgic, escriu una “autoficció” a partir de la biografia de Roberto G. Alonso, que ens permetrà acostar-nos a noms capdavanters i transgressors com Mirko, Derkas, Leopoldo Fregoli, Edmond de Bries, Asensio Vidal, Pirondello, Ocaña, Violeta la Burra, Carmen de Mairena o Ángel Pavlovski, entre altres, i a espais mítics com el Wuli-Chang, la Criolla, l’Edén Concert, la Cúpula Venus o la bodega Bohemia. Roberto G. Alonso, com a hereva dels lluentons, els talons d’agulla i les plomes de més de cent anys d’història als nostres escenaris, estarà acompanyada de Jazmine Verdaguer, pubilla nostrada i alter ego del músic Jordi Cornudella, en aquest espectacle a l’antiga presó model de Barcelona, que en el seu dia va ser un espai de repressió del col·lectiu LGTBI i que avui es transforma en escenari, en un acte de justícia poètica travesti. 

Aquest és un projecte que sorgeix de la complicitat entre el coreògraf i intèrpret Roberto G. Alonso i l’autor i director, Josep Maria Miró. Roberto G. Alonso és titulat en dansa contemporània per l'Institut del Teatre i llicenciat en història de l'art, i l'any 1995 va fundar companyia pròpia amb el seu nom. És creador d’una desena d'espectacles (de sala, carrer i també de públic familiar), responsable de l’assessorament de moviment en obres de teatre i òperes contemporànies i també director d'escena. Entre les seves creacions més conegudes hi ha A mí no me escribió Tennessee Williams (2016), Laberint Striptease (2019), homenatge al cabaret i a l'obra de Joan Brossa, o Marúnica (2020), espectacle familiar dedicat a la pintora surrealista Maruja Mallo. Josep Maria Miró és autor de més d’una vintena d’obres pròpies, adaptacions i dramatúrgies, amb més d’un centenar d’estrenes a tot el món. Miró és autor d’El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (2020), obra amb la qual va obtenir per tercera vegada el prestigiós premi Born i amb la qual també va ser guardonat el 2022 amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica, que concedeix el Ministeri de Cultura del Govern espanyol. Miró també és autor de Temps salvatge (2018), guardonat amb el premi Max, Nerium Park (2013), El principi d’Arquímedes (2011) o Gang Bang (2010). El clarinetista i compositor Jordi Cornudella, expert en composicions per a cinema, obres de teatre i espectacles diversos, és actor i intèrpret en aquest muntatge i també el responsable de la direcció musical. Com a membre de la companyia teatral Anemisko ha participat en l'espectacle Hem vingut aquí a deixar les coses clares (2017), dirigit per Jordi Oriol, o dels esmentats Laberint Striptease (2019) o Marúnica (2020), amb Roberto G. Alonso. 

Una producció de Cia. Roberto G. Alonso, Observatori Europeu de Memòries (EUROM), Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures, FiraTàrrega i Grec 2023 Festival de Barcelona.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Jo, travesti

08/09/2023

Deber cumplido

per Elisa Díez

(…)

Roberto G. Alonso no decepciona y nos regala una vez más su savoir faire en el mundo del cabaret. No hay cabaret sin un buen punto de travestismo y aunque sea desde el punto de vista de la autoficción, un innumerable desfile de nombres, de los más históricos a los más actuales, van apareciendo en escena.


¡Qué manera de meterse al público en el bolsillo desde la primera aparición! Roberto G. Alonso, muy bien respaldado y ayudado de Jordi Cornudella, demuestra tablas y consigue despertar los primeros aplausos. 


Una escenografía mínima, en su versión de sala y dejando espacio para que el público asuma la verborrea informativa en la que en ciertos momentos cae el montaje, que tira del humor para destensar los momentos más amargos de aquellas, que aún hoy tienen que reivindicarse dentro de una sociedad no tan progresista como parece.


La dramaturgia de Josep Maria Miró conjuga muy bien los momentos de estallido y jolgorio con aquellos donde la intimidad y el recogimiento es protagonista. Aunque la dureza esté presente y, en más de una ocasión, se manifieste como el día a día de una persona travesti, no deja de estremecer que un determinado comportamiento que no perjudica a nadie, sea juzgado y masacrado por otro igual.


He de reconocer que me hubiera gustado disfrutar del montaje en un lugar más intimo, sin que la platea y el escenario estuvieran separadas, y quizás sea en esas salas, como la del Centre d’Arts Lliures Joan Brossa, en la que hará temporada, donde la pieza despegue totalmente y se desligue de algunas escenas que quedan por pulir.


Noventa minutos que desearías que durasen semanas, porque seguro que hay nombres no pronunciados, o algo más que contar en las mil y una historias personales que siguen en cajones o que se perdieron silenciadas por aquellos a los que no les gusta oír. El travestismo es un arte y aunque sólo sea un montaje, Jo, travesti se merece una larga vida y más de una ovación tan entusiasta como la de esta noche.