Jojo

Teatre | Familiar

informació obra



Sinopsi:

Liderada pel pintor i dibuixant Borja González, aquesta companyia de Mataró fa servir dibuixos sobre sorra projectats en una pantalla per explicar unes històries emocionants amb música en directe. Ara recorren a la poesia visual per llançar un missatge ecologista sobre la desaparició dels orangutans i d´altres grans simis. Veureu uns paisatges fabulosos habitats per uns éssers gairebé humans creats només amb sorra i molt de talent.


Crítica: Jojo

17/10/2019

Un clam fet amb camins de sorra

per Jordi Bordes

El treball de Somnis de sorra era un preciós viatge pels dibuixos en contínua transformació. Ara, aquests traç sobre la sorra (dibuixant en positiu i en negatiu),sempre amb l'element de la sorra per fer el traç) ha fet un pas més a la complexitat. Al costat d'una música que sona en directe, d'una il·luminació que ajuda a percebre l'incendi de la selva sobre la sorra. Fins i tot ha incorporat el personatge Jojo un goril·la que entra al quadre i el rebenta. Tridimensionalitza l'espai utilitzant diverses formes de titelles. Des de l'articulat amb una persona camuflada al darrere, al que apareix darrere la pantalla com una mena d'ombra xinesa i que prova d'escapar-se d'un plàstic que l'ofega i que dóan noves ombres al dibuix projectat. Finalment, Jojo apareix ja convertit en goril·la i patint les conseqüències del poc respecte dels humans a la Natura.

Aquest és un dels escassos espectacle que fa una denúncia al maltractament de la natura. Ho fa amb la sensibilitat i el talent de Borja Ytuquepintas González. I, a més inspirant-se en un animal real, de Borneo, reconstruint la seva tragèdia, des de la captura i mort dels seus membres de la manada. Per sorpresa, els van atacar i exterminar per talar els arbres i fer nous camps de conreu. La màgia del joc de Borja amb la sorra és que el públic descobreix, de sobte, el perfil d'un caçador amb ànsia d'esquitxar sang de la seva escopeta. Una valenta adaptació que necessita disposar d'una gira immensa (que multipliqui la de Somnis de sorra). No perquè puguin tenir feina aquests artistes (que també, és clar!), si no per a conscienciar canalla i adults de l'ambició destructiva de la humanitat. Veure Jojo obliga a replantejar-se molts aspectes de la vida quotidiana.