Jusqu'à quand?

informació obra



Autoria:
Jean-Claude Grumberg, Jean-Claude Grumberg
Intèrprets:
Josep Maria Flotats
Interpretació musical:
Lluís Claret
Direcció:
Dani%20Espasa, María Pagés
Sinopsi:

Josep Maria Flotats interpreta textos extrets de 'Pleurnichard' i de 'Mon père. Inventaire' de Jean-Claude Grumberg on l’autor parla de 'els seus records d’infància durant l’Ocupació a París, d’adolescència i, per què amagar-ho, de la tercera edat també'. Són records de les vivències del patiment i dificultats de la família de Grumberg: una infantesa marcada per la mort del seu pare deportat. Flotats interpreta extractes del llibre seleccionats i encadenats, amb la interpretació del Violoncel de Lluís Claret, que ha escollit músiques per aquesta nit única en el marc de la Biblioteca del Carme.

Crítica: Jusqu'à quand?

16/08/2015

Una vetllada exquisida

per Núria Sàbat

La memòria i el testimoni de deu segles d’història reclosos en els 100.000 volums que componen l’esplèndida biblioteca del castell de Perelada, configuren un marc immillorable per a la darrera trobada en clau de petit format que el Festival propicia a través de l’encertada secció Paral·lels, en què l’espectacularitat dels muntatges de gran format se substitueix per la proximitat i sobrietat escèniques. Una vetllada exquisida en una única funció a càrrec de dos grans artistes: Josep Maria Flotats i Lluís Claret, que, amb dos cuidats instruments dels quals en són mestres, la veu i el violoncel, transmetran el que diuen i amaguen les paraules d’un altre reconegut home de teatre que, tot i havent-ho desitjat, no va poder ser-hi present: Jean-Claude Grumbert.

Nascut a París el 1939, l’escriptor i dramaturg francès és autor d’una trentena d’obres de diferents gèneres –novel·les, obres de teatre, guions cinematogràfics (especialment per a Truffaut i Costa-Gavras)– i posseïdor de premis tan prestigiosos com el Molière o el César.

Els records d’infantesa de l’aleshores petit Jean-Claude, fill de pare jueu, que viu la detenció i deportació del seu progenitor en la França de Petain, esdevenen el fil que li permetrà parlar sobre un fet que, sens dubte, el va marcar i al qual ha dedicat una trilogia: Dreyfuss (1974), L’Atelier (1979) i Zone libre (1990). Per no oblidar-ho, per denunciar-ho i per assenyalar-ne els responsables –estadistes, polítics o administratius, però també la gent del carrer, veïns i conciutadans–, per manifestar el desconcert, la incomprensió d’un odi perdurable que es concentra i sintetitza en el crit adolorit, estremidor, de la senyora Taube davant l’explosió antisemita del seu conveí i que Flotats, molt encertadament, recull a l’hora de donar nom a l’espectacle: Jusqu’à quand? Fins quan haurem de ser injuriats, insultats, menyspreats... pel sol fet de ser jueus?

L’autor francès, però, sap que el dolor i la desgràcia presentats d’una manera crua i despullada són més difícils d’empassar, i que sovint provoquen el rebuig d’un lector o espectador de qui es busca, precisament, l’empatia i la complicitat emocional. Per això, cal adobar la misèria amb una espècia que la faci menys amarga i que, en aquest cas, és el seu conegut i peculiar sentit de l’humor: un humor contingut, intel·ligent, una mica negre i sovint tenyit d’ironia.

La Shoah –l’Holocaust, el genocidi– és, doncs, al fons d’aquesta proposta que, d’una banda, recull fragments literaris de Pleurnichard (2000) i Mon père. Inventaire (2003) escollits pel mateix Flotats, i, de l’altra, fragments musicals de Ravel, Xostakóvitx, Britten, Bruch, Seaskan o Bach, exquisidament seleccionats i adaptats per Claret.

La compenetració entre ambdós es fa evident. I mentre la veu de Josep Maria Flotats, de dicció neta, entonació modulada i ritme precís, mostra els tons i els registres necessaris per transmetre l’emoció del text, el violoncel de Lluís Claret n’acciona tots els ressorts per tal que la música i la paraula es conjuminin harmònicament, en una sintonia perfecta que crea atmosferes i subratlla l’emoció tot creant un espectacle intens i suggeridor que respecta el protagonisme de cada disciplina i el seu gaudi.

A Jusqu’à quand? s’hi poden descobrir elements autobiogràfics, novel·lescs, històrics... reflexions polítiques, sociològiques, filosòfiques... però, per damunt de tot, hi afloren els sentiments i les emocions... I això és, ni més ni menys, el que Josep Maria Flotats i Lluís Claret ens han fet arribar.