Kalimat

informació obra



Autoria:
Ghadir Ghadir, Khamissa Hussein, Shaenaz Mamo, Bakher Mohamad, Mahmood Mohammad, Manar Mostafa, Hussein Mostafa, Maryam Mustafa
Dramatúrgia:
Helena Tornero, Edu Pericas i Lucrecia
Direcció:
Helena Tornero
Intèrprets:
Roger Casamajor, Alicia G. Reyero, Anna Güell, Isak Férriz, Georgina Latre, David Menéndez, Jorge Picó, Marc Pujol, Manar Taljo, Teresa Vallicrosa, Joan Bentallé, Queralt Casasavas, Jordi Figueras, Carles Gilabert, Mireia Gubianas, Ramon Pujol, Vanessa Segura, Lucrecia
Ajudantia de direcció:
Oriol Morales
So:
Pau de Nut
Producció:
Coincidències, Teatre Nacional de Catalunya
Il·luminació:
David Bofarull
Escenografia:
Sergi Corbera
Vídeo:
Guillem Pacheco
Traducció:
Martí Camprodon, Monir Mir Jellou, Abdallah Tagourramt el Kbaich, Lame Taljo
Sinopsi:

KALIMAT (paraules) és un relat de deu refugiats, cinc dones i cinc homes del camp de Nea Kavala, al nord de Grècia, que fruit d’un taller d’escriptura desenvolupat aquest estiu pel projecte Paramythádes exposen en primera persona la seva situació actual. A partir d'aquests textos, Helena Tornero ha fet una dramatúrgia que comptarà amb la complicitat de deu actors i actrius per posar veu als refugiats.

La plataforma Coincidències ha habilitat un espai per recaptar fons per ajudar a millorar les condicions de vida de les persones refugiades, clica aquí

Crítica: Kalimat

28/12/2016

El teatre com a eina social

per Iolanda G. Madariaga

El TNC ha acollit, en una única funció i com a lectura dramatitzada, Kalimat (paraules). La obra és el resultat d’un taller d’escriptura dramàtica al camp de refugiats de Nea Kavala, prop de la frontera grega amb Macedònia. Sobre els textos de deu persones que viuen allà, Helena Tornero ha bastit una dramatúrgia molt interessant en la que la veu de cada un dels personatges es barreja amb la dels seus companys fins a mostrar-nos una mena de mosaic on totes les peces són igualment importants i necessàries. La iniciativa parteix del projecte Paramythádes: un projecte artístic (tallers de dansa, teatre i música) adreçat a nens i adolescents refugiats amb l’objectiu d’oferir-los un espai de llibertat, expressió i creació. Es tracta de donar veu als refugiats, fer-los sortir per una estona de les fredes estadístiques o de les distants imatges que ens proporcionen els telenotícies. Donar-los veu i nom per a què podessin abandonar per un moment els seu propi drama explicant-lo. Una efectiva forma d’ajudar-los a reflexionar sobre la pròpia situació i de donar a conèixer la seva realitat i la de tantes persones com ells. La complicitat dels actors ha estat fonamental per fer aquesta aproximació al que podria ser una posada en escena del drama dels refugiats en primera persona. El resultat, força lluït pels pocs assajos, ens dona una visió calidoscòpica d’una cruel realitat. A aquesta realitat es suma la veritat escènica d’uns actors i actrius -alguns experimentats com Teresa Vallicroso, Anna Güell, Jordi Figueras o Roger Casamajor, altres no tant-, que, sense impostures, presten la seva veu i la seva presència als qui viuen atrapats entre les bombes i les fronteres.