Tres persones molt diferents entre si es troben al voltant d’una taula, estan esperant una trucada de feina. És possible que estiguin esperant la trucada que els canviarà les seves vides. Ens sorprendran amb les seves reaccions i ens divertirem pel caràcter de cadascuna d’elles.
A vegades és difícil bregar amb la personalitat i el comportament de les altres persones però, com que res d’allò que és humà ens és indiferent, finalment els nostres tres personatges hauran d’aprendre a conviure amb els altres i a tolerar les seves bogeries!
Kasumay, ambientat als anys seixanta i setanta, pretén que el públic viatgi cap a aquesta època, transportant-lo a un univers particular i únic amb el circ com a vehicle idoni per explicar la història de com tres persones aconseguiran, per fi, acceptar-se i comprendre que juntes vivim millor, i sobretot amb humor podem superar qualsevol obstacle.
La barcelonina Rosa Peláez i els brasilers Antonio Correa Firmino i Igor Burato, integrants de Circ Los, fa anys que desplegen el seu amplíssim repertori de tècniques circenses, la marca de la companyia, que va prendre impuls el 2009 i a la qual es va incorporar Antonio el 2014. Aquesta varietat de disciplines la repeteixen a 'Kasumay' –paraula d'origen senegalès que significa Hola!, què tal?-, creat fa un any. L'espectacle convida el públic a viatjar als anys 60 i 70 amb tres divertits personatges, un d'ells molt maldestre (Antonio), que comencen rivalitzant per una trucada de telèfon, suposadament una oferta laboral. Després de múltiples peripècies, disputes i embolics acabaran aprenent a conviure i a unir les seves forces.
Comencen fort el 'show' amb un arriscat número de patins acrobàtics: Rosa i Igor, fent voltes vertiginoses en una minúscula pista i provocant els ohhhh! de l'impressionat públic quan giren subjectats per una corretja al coll. Després els dos artistes brasilers exhibeixen la seva habilitat amb els malabars, primer amb maces i després, en un plus d'originalitat als elements clàssics, incorporen barrets que es van traient i posant a gran velocitat. També demostren la seva destresa sobre el monocicle: saltant a la corda i pedalant sincronitzats mentre Rosa –que per a més complicació porta penjant una bossa amb la seva estètica retro- s'enfila sobre les espatlles per executar acrobàcies entre els aplaudiments del públic. Sense baixar del vehicle, Antonio i Igor s'intercanvien maces a bon ritme per després deixar-li el protagonisme a la Rosa. La catalana mostra la seva perícia amb els peus en un nombre d'antipodisme, primer amb el rul·lo i, després, elevant el risc amb els cèrcols, que acaben rodant sobre els peus i les mans.
De gran plasticitat resulta l'exercici de la taula acrobàtica –llançant-se i lliscant sobre ella i fent equilibris–. Com a colofó, pugen al trapezi doble, on, entre disputes i reconciliacions, tornen a exhibir el seu potencial com a artistes polifacètics que no deixen de sorprendre. El seu catàleg d'habilitats i desafiaments de la gravetat és amplíssim, es desenvolupa a molt bon ritme i l'adornen amb personatges a la grenya –hi ha també algun toc de slapsitck- que connecten molt bé amb l'espectador. Un fantàstic entreteniment.