Kiss Me Love

informació obra



Intèrprets:
Annabel Castan, Ignasi Guasch, Pep Ferrer, Jorge Cabrera
Composició musical:
Ferran Gonzalez
Direcció:
Oriol Tarrasón
Autoria:
Oriol Tarrasón
Escenografia:
Sergi Corbera , Yaiza Ares
Vídeo:
Mar Orfila
Il·luminació:
Ganecha Gil Gràcia
Sinopsi:

Aquesta història passa en un de tants barris del nostre país, continent, món, on les coses sempre són més complicades del que caldria. On falta llum al carrer i la gent té massa pressa, on es parla per no escoltar i on no s’escolta massa per no haver de dir res. Des del carrer se sent la televisió dels veïns, els autobusos arriben amb retard i la gent ensopega amb la seva vida i cau un i altre cop. I si no cau més avall, és perquè més avall no hi ha res.

Els nostres personatges són:

L’Ataulfo és el propietari del magatzem de fruita i espera ser-ho per poc temps. És conscient que ja ho ha donat tot en aquesta vida i ara només pensa en gaudir-la.

La Marina treballa al magatzem de fruita i també espera ser-hi allà poc temps. És una noia alegre, optimista i decidida a viure intensament.

El Lenon, que sempre porta ulleres rodones, és viu i això ja és més del que molts podrien dir. 

El Marc toca la guitarra i aquesta és la seva salvació però la vocació comença a abandonar-lo i ell ho nota.

Aquesta obra forma part de la trilogia sobre la família d’Oriol Tarrasón que comença amb Un dia qualsevol que parla de la seva àvia, continua amb Kiss Me Love que parla del seu pare i acabarà amb Un ocell sobre la pluja que parla sobre ell mateix.

Crítica: Kiss Me Love

03/03/2023

Dos pescadors al soterrani

per Andreu Sotorra

 “A la guitarra elèctrica, Jorge Cabrera! A la guitarra acústica, Ignasi Guasch! A la veu i acompanyament de cors, Annabel Castan! A la percussió sobre bafle, Pep Ferrer!” Bé, no és un concert, però poc hi falta! Sobretot perquè les peces originals de l'obra «Kiss me love» tenen autoria catalana del compositor, actor i director Ferran González ni que s'emmirallin en els millors temps del rock (allò de “Buona nit Barçalooonaa!” que tant agrada cridar al Boss) i que el títol del muntatge porti a la memòria la mítica parella de John Lennon i Yoko Ono i la seva «Kiss kiss kiss».

La companyia Les Antonietes s'ha afegit a l'airada que corre aquesta temporada pels teatres sobre posar de manifest les situacions de vulnerabilitat o dependència com «Boja», sobre les malalties mentals, al Teatre Eòlia; «Cost de vida», sobre la tetraplègia i la invalidesa, a La Villarroel; «El peix daurat», sobre la depressió, a la sala Atrium; «Els encantats», sobre la família trencada, a la sala Beckett; i també aquesta «Kiss me love», al Teatre Akadèmia.

El dramaturg i director Oriol Tarrasón continua amb el seu cicle de trilogia sobre la família («Un dia qualsevol», sobre la seva àvia; «Kiss me love», sobre el seu pare»; i la que està en procés, «Un ocell sobre la pluja», sobre ell mateix) amb una obra que, com deia, malgrat que està inspirada en la situació personal del pare de l'autor que es va veure afectat per la pèrdua de la memòria, ho fa extensiu a altres situacions no tan habituals de la gent gran o la demència com poden ser els ictus o les conseqüències irreversibles d'un accident de circulació que pot provocar un hematoma subdoral.

Per això, Oriol Tarrasón juga amb dos personatges de dues generacions: Ataülf —amb o final—, un venedor de fruita i verdura d'edat avançada propietari d'un magatzem en plena collita de mandarines —de la Xina, per allò del mandarí— i un jove exmúsic que es fa dir Lenon —com el John però només amb una n— que té el transtorn de la retenció de la memòria més recent des que va patir un greu accident. Els altres dos personatges són la filla del verdulaire, la Marina, que ha deixat la Universitat per portar el magatzem quan s'adona de les limitacions del seu pare, i el germà gran del jove exmusic, Marc, també músic rocker, separat, amb una filla de sis anys allunyada al Canadà amb la seva mare, que ha acollit el seu germà postaccident a casa.

La trama té la virtut d'encadenar una sèrie de situacions sense fosc amb fusió dels personatges que tan aviat són al pis on viuen els germans músics com al magatzem farcit de caixes de mandarines. I té també una altra virtut: encadenar una història que comença aparentment fragmentada, com si se servís per clips, i acaba relligant-se formant allò que s'entendria com a plantejament, nus i desenllaç, que els espectadors, això sí, van elaborant a manera que l'acció transcorre, amb l'afegit lúdic d'unes intervencions musicals entremig en directe (decibels elèctrics a manta) que, en algun moment, quan s'acosten al John Lennon i la Yoko Ono de debò, acaben sent acompanyades amb xiuxiueig o palmades pels espectadors més fans de l'època daurada del segle passat: “Kiss kiss kiss me love... Touch, touch, touch, touch me love”.

Sense caure en la trampa de la lamentació ni la compassió gratuïta, tant per l'actitud emboirada del pare de la Marina com per l'actitud desmemoriada i inevitablement simpàtica del Lenon, l'obra fa una profunda reflexió sobre els límits de l'ésser humà quan el punt feble és el misteri del cervell. I els quatre intèrprets ajuden a fer des de la ficció aquesta reflexió amb la maduresa escènica d'un Pep Ferrer (el pare), la camaleònica vis interpretativa d'Annabel Castan (la Marina), el caràcter rude que hi aporta Jorge Cabrera (el rocker Marc) i l'aparent ingenuïtat que desprèn Ignasi Guasch (l'exmúsic Lenon).

A «Kiss me love» hi queda espai per als somnis, per als enganys romàntics, per a la llibreta de notes que supleix la memòria, per al mur de fotos que potser recorden el passat, per a l'explosió del dilema entre la necessitat de sentir-se útil ajudant els altres i la necessitat egoista de sentir-se a la vegada ajudat.

En el fons, «Kiss me love» reuneix quatre personatges que han perdut el seu nord i que el busquen desesperadament però sense brúixola. Per trobar-lo, sempre queda la música, sempre queda l'art. I per a segons qui, sempre queden les velles canyes de pescar i el salabret per llançar el fil al mar, horitzó enllà, on tot els somnis diuen que són possibles. (...)

L'enllaç a Youtube no està disponible.