Kl'aa, la teva cançó

Familiar | Teatre

informació obra



Intèrprets:
Neus Umbert, Laia Piró, Esther Westermeyer
Direcció:
Claudia Moreso
Escenografia:
Martí Doy
Sinopsi:

Poc a poc surto del niu: «On soc?», «qui soc?»… Amb cada so i a cada pas em vaig fent més jo, em vaig construint i alhora puc mirar-te més a tu i els altres. Amb la brúixola de la curiositat, em vaig allunyant de casa per descobrir nous indrets, noves aventures i fer el meu camí, la meva cançó. La cançó que em fa ser qui soc.

Kl’aa és un viatge musical per la descoberta del món. És una experiència visual i sonora que reivindica la veu com a fonament de la presència humana, com a vehicle d’identitat.

Crítica: Kl'aa, la teva cançó

16/02/2021

La descoberta de la música interior

per Iolanda G. Madariaga

En els seus 10 anys d’existència, Inspira Teatre -companyia liderada per Esther Westermeyer- s’ha fet un espai en l’àmbit del teatre familiar amb propostes dirigides al públic infantil, però és la primera vegada que es dirigeixen clarament als més petits (0-5 anys). Ho fan des d’una anàlisi seriosa de la complexitat de l’etapa en la qual els humans adquirim més habilitats. En tots els seus espectacles, la música, el cant i la dansa han estat sempre presents, però a Kl’aa, la teva cançó donen forma i contingut a tot l’espectacle. Kl’aa -que vol dir “cantar” en la llengua centreafricana hadzabe- és una proposta per descobrir i fer surar la música interior de cadascú. Un espectacle estrenat el 2019 al SAT i que va rebre el Premi FETEN 2020 al millor espectacle per a la petita infància.

Llançades a la recerca de l’essencial per atreure l’atenció dels més petits, Neus Umbert, Laia Piró i Esther Westermeyer, sota la direcció de Clàudia Moreso, plantegen un espectacle tendre i delicat a partir d’elements molt senzills. La senzillesa no està renyida amb la rica plasticitat de tot l’espectacle. Una mena de niu gegantí ple d’ous rep l’espectador mentre s’escolta un bàtec que, serenament, dóna la pulsació per l’inici d’un espectacle amb el ritme adequat al públic al qual va dirigit. Sons primigenis, síl·labes soltes, rialles, balbuceigs i moviments pausats conformen un llenguatge que arriba i meravella als més petits (i també als adults). Les intèrprets canten, dansen i interaccionen amb els elements, però, sobretot, juguen. Amb el seu joc, van descobrint les seves possibilitats i la presència de les altres. De fet, han aconseguit condensar en menys d’una hora un munt de descobertes de la primera infantesa, lligar-les i, progressivament, dotar-les de complexitat, implicant al públic i fent-lo participar de forma molt orgànica i natural. Petits i grans gaudim de l’intens plaer de jugar per jugar, sentint-nos acaronats i estimulats pel que passa a sobre de l’escenari.