Kohlhaas

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Eduard Autonell, Marina Congost, Júlia Rodón
Autoria:
Marina Congost, Pau Masaló, Pedro Calderón de la Barca
Direcció:
Pau Masaló, amb la col·laboració de Carlos Marques-Marcet
Dramatúrgia:
Pau Masaló
Il·luminació:
Irene Dobón
Escenografia:
Jordi Rodón
Adaptació:
Álvaro Tato
Sinopsi:

Kohlhaas, Una discussió festiva sobre la idea de revolució

Kohlhaas és un honrat comerciant de cavalls víctima dels abusos d'uns poders que l'haurien d'emparar. Decidit a fer justícia pel seu compte, es convertirà en el cap d'un petit exèrcit revolucionari disposat a acabar amb la corrupció sistèmica i el tràfic d'influències amb l'ús de la violència. Fins quan podrem aguantar abans d'agafar les armes?

El muntatge participa del programa Travessia Recomana. Informa't del projecte i juga amb el Trivial específic a totes les obres que l'integraran. La postfunció de l'espectacle serà dijous, 10 de març.

Crítica: Kohlhaas

14/03/2016

Arri, arri, tatanet!

per Andreu Sotorra

¿Documental, cinema, teatre, doblatge, conferència històrica, consciència social, anàlisi psicològica, lluita per la justícia...? Rescatar teatralment un personatge èpic i real del segle XVI com Michael Kohlhaas, portat a la literatura de ficció històrica per Heinrich von Kleist a inicis del segle XIX i traslladat al cinema en dues versions diferents (1969 i 2013) i no morir en l'intent... té tot el mèrit del món.

Ho ha fet la companyia Ignífuga («Fam oculta» i «La norma de l'extinció»), dinc El Cicló, programa que acull aquesta temporada cinc companyies independents en residència al Teatre Tantarantana (La Calòrica, Casa Real, Ignífuga, Dara i La Santa) amb espectacles de nova creació, un programa que neix en una sala privada i que sorprèn que no tingui un model paral·lel en algun dels dos grans teatres públics del país. (...)

Aquesta transcripció és la que fa l'espectacle de la Ignífuga, amb una aparent falta de mitjans, però que no és tan aparent si tenim en compte que utilitzen la projecció, els micros, el cavall mecànic, el ventilador, la música en directe, la cançó, el subtitulat, el doblatge, el vídeo amb mòbil, el periscopi de sala i de carrer, el documental, la reflexió clínica sobre la reacció de Kohlhaas des de l'òptica actual i la interacció entre el teatre interior i els seus exteriors més immediats com la Ronda Sant Pau i el carrer de Les Flors amb la icona d'El Molino al fons, o la fugaç passada per davant de l'aparador del bar de copes La Confiteria, del carrer de Sant Pau, autèntica presa cinematogràfica noctàmbula que a Jean-Pierre Jeunet, el director d'aquella comèdia romàntica francesa, titulada «Amélie», li faria rodar l'ull. (...)

Trivial