La Cia Ignífuga l'ha clavada en com apropar la historia novel·lada (que arrenca d'un fet històric) a l'actualitat d'avui. Hoi fa amb la naturalitat de mostrar-se tal com són: ensenyant costures. és un treball generós, complexe tècnicament i que, al final, només pretén mantenir dos plans el de la representació i el de la confrontació amb el públic ("Algú seria capaç de donar la vida per a un ideal?"), tot aconseguint que el debat d'aquest Michael Kohlhaas, tant convençut de la Justícia i alhora tant desenganyat (i tant equivocat perquè entendrà que els amos sempre tindran més importància que els seus estimats servents) s'infiltri pels porus de la pell de l'espectador.
La utilització de la gravació en directe (en una mena de set) il·lustra la migradesa de mitjans però un resultat prou aparent. On sí que justifica l'ús de la imatge és en la intrducció de l'esmorzar dels genets de Llémena, i en les opinions centrades del profesor de Dret Constitucional i el psiquiatre. en aquest sentit, analitzar el cas de Kohlhaas amb les eines actuals recodrda la proposta de roger Bernat a jutjar Hamlet amb fiscals i jutges en actiu, Please continue, (Hamlet). Tant canvi de pla desconcentra, encara, els actors i els fa perdre la lletra de la representació. o exclamen amb un volum que no necessita el personatge. Es revela una assimilació del personatge massa superficial, una pàtina com si fos el vestit. Si el text és reflexionat des de dins, amb aquest matís, el contrast serà molt major.
La sorpresa de la revolta, prenent Barcelona amb una retransmissió 4G, torna a trencar el codi personatge/ temps. Si la primera escena ja reflecteix dues maneres de valorar la revolució que donaria per a un interessant fòrum, encara ho és més imaginar com Luter entra en la pugna de Kohlhaas i el noble per aplacar pacíficament la revolta. tothom estaria disposat a seguir una revolucio que arrenqués un altre. Però exigeix, alhora, poder-ne sortir si no està satisfet del resultat, si no 'utilitzen els mjitjans correctes per arribar a la fi. Fins Augusto Boal, ha de relativitzar el seu compromís inequívoc amb els camperols sense terra del Brasil perquè entén que les metàfores, dutes a l'extrem, són equivocades. Aquest Michael Kohlhaas signa una bona arrencada de Cicló. El seguirem ben amatents.
