Els quatre músics de Kronos Quartet saben connectar, des de ben endins. Amb la seva simplicitat i lúcids comentaris i amb un matís a l'arc del seu instrument prodigiós. El treball, a més, que han fet amb els alumnes de l'Esmuc (que van amenitzar la vetllada just abans del concert en els seus quatre minisets) delata la seva humanitat, les ganes de transmetre i encomanar el gust per la música. El seu repertori és molt variat i permet alternar des de la tonada popular interpretada amb una particular i enriquidora adaptació a les peces més desconegudes que indaguen en noves formes compositives (com la música per a quartet i tambor, per exemple). En aquest estadi, les projeccions ideades i liderades per Alba G. Corral inciten l'espectador a una immersió quasi hipnòtica. Potser es podria havermostrat dalguna manera (a mode de livecinema) la manipulació de les imatges preprogramades perquè haguésdonat més informació a l'espectador del treball. Com plantegen Insectotròpics (The legend of a burning man) o els hermanos Picahueso (Excalibur i altres històries d'animals morts) per evidenciar que les imatges que es van desplegant en la pedrera són molt més que una aplicació pel salvapantalles d'un Microsoft... Realment la poètica plàstica connecta amb Kronos, però l'equívoc amb el salvapantalles és raonable que també es produeixi.
La força arriba amb la veu de Maria Arnal. Perquè la paraula concreta en missatge, encara que sigui poètic,les notes i els esquitxos pintats en directe a través d'uns algoritmes informàtics i l'espontaneïtat de la improvisació de la videoartista. Emocionar-se amb el Quinto regimiento, que Pete Seeger va adoptar com a complicitat amb el bàndol republicà de la Guerra Civil Espanyola, el perdedor. Però també descobrir que la tonada de la Vall del riu vermell, coincideix amb el Jarama Valley. La sintonia de tants funerals de les darreres dècades resulta ser un cant a la sang escampada a les vores del Jarama, també durant el conflicte que era l'antecedent a la II Guerra Mundial.
La inauguració del Grec acostuma (estadísticament) a reservar-se a una actuació de teatre. Allà on la paraula i els personatges delimiten la intenció de la producció. Aquest any, s'ha apostat per una inauguració intensa però del moviment slow, relaxada. Cal assistir-hi sense presses. Disposat a deixar-se amarar per unes notes,buscar en la calma el matís de cada instrument, resseguir-la seva sonoritat a través del pinzell d'Alba G Corral. Després de la inauguració queda, a més del record íntim de cada espectador, el treball que Kronos Quartet ha fet amb els músics de l'Esmuc,amb Alba G Corral i també amb la cantant Maria Arnal. Tots plegats, segur, s'han sentit acollits en aquesta mena de globus immersiu amb el que viatja des de fa temps els de Kronos Quartet. La seva Am`perica és la d'un himne distorsionats,desafinat, provocador, per despertar els seus enemics patriotes per incitar-los a què descobreixin el valor de la diversitat. A vegades, la sonoritat és estranya. Però és molt probable que siguin els fonaments d'un futur musical per a properes generacions. Els Kronos, hàbils, equilibren també el repertori i no abandonen el públic.
