L'aneguet lleig. NS Dansa

Dansa | Familiar

informació obra


Sinopsi:

Un conte ballat que ens parla d’un personatge : l’aneguet lleig. És pelut i gris. No té res a veure amb els seus germans ni amb la resta d’amics d’aquella granja a la que li sembla que pertany.

Malgrat sentir-se que ningú l’estima i que no pertany enlloc, al final, gràcies al seu valor, paciència i esforç, lluita per trobar el seu camí en un món que d’entrada el rebutja i l’escarneix. Finalment, el nostre particular heroi aconsegueix convertir-se en allò que està destinat a ser: un gran i bonic cigne amb unes ales brillants platejades que amb el sol, es tornen multicolor! T’ho imagines?

L’obra presenta una reflexió sobre el valor i el respecte cap a tothom, sense importar la bellesa exterior, sinó la interior. Aquest Aneguet és multicolor i irradia llum i bondat per on passa.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: L'aneguet lleig. NS Dansa

04/02/2024

Honest, juganer, de menjador casolà

per Jordi Bordes

El protagonista d'aquest Aneguet lleig neix a deshora. Coneix la mare, però no té temps a aprendre les primeres lliçons de vol i es queda sol. Una mare ànec el rescata de les bardisses. Parlar amb ella li dóna l'alè de ser algú. Des de la imitació va aprenent com es mouen les granotes, el porc, el cocodril o el conill. De dins li surten uns salts, unes cames que s'allarguen paral·lelament a terra, que sorprenen els seus partenaires ocasionals i, segurament per això el commina a continuar buscant.

La connexió amb el bestiari desplega un mostrari de moviment. Des del claqué del conill que repica a terra, al folk eslau del cocodril. O al taló punta del porc que juga a rebolcar-se pel fangar. Amb la granota arrenca les passes bàsiques del ballet. Amb la marieta, les figures acrobàtiques amb parella. Amb la rateta que escombrava l'escaleta s'avorreix de tant treure la pols. Cada record és un mocador. No sap quin triar. Cap li acaba de fer el pes. Sempre s'escapa fent una diagonal amb un cos amb el coll ben alçat i els braços majestuosos, però pelats.

L'adaptació de NS Dansa és honesta. Juga amb puntuals estímuls (com l'aparició del riu, de la papallona o de l'abella) sense aparentar res espectacular. És una dansa ben marcada dins del menjador casolà. Per això la canalla pot sortir al final a fer unes passes amb la ballarina. Ja s'ha creat la confiança suficient per jugar dins d'una rotllana. El públic més menut es mou amb l'impuls artístic per expressar-se com volen ser. Possiblement, estiren les ales dalt d'un escenari per primera vegada davant dels pares. Com aquell Aneguet lleig s'expressa més enllà d'imitar. Fa un bot tendre i entusiasta a la llibertat. Seran els cignes que vulguin ser.