La vida d'un desgraciat funcionari, objecte de 'mobbing' i amb un treball precari que no li dona ni per a comprar-se un abric, en una deshumanitzada societat colpejada per les desigualtats i la falta de solidaritat. Sembla un retrat d'avui, però és el conte de Nikolai Gógol (1809-1852) basat en la seva pròpia experiència com a empleat en un departament ministerial a la Rússia tsarista. Gógol va treure la seva sarcàstica ploma i va dibuixar un panorama desolador, no exempt de comicitat, amb la injustícia social i la burocràcia corrupta campant a plaer. La companyia Íntims Produccions, creada en el 2012 a Lleida, ha adaptat el relat en una proposta molt imaginativa de teatre físic i visual creada durant la seva residència al Teatre Lliure. El col·lectiu s'ha instal·lat en el gest després d'una interessant trajectòria en el teatre alternatiu amb títols com 'El lloc' (amb dramatúrgia i direcció de Jorge-Yamam Serrano), 'Wasted' (dirigit per Ivan Morales), 'Pool (No water)' o 'Dels intestins una soga i del cul un sac de gemecs'. Ara, sense text, evoca amb molt d'enginy i un brillant joc escenogràfic les situacions comptades per l'escriptor rus. Quatre actors, un titella i un suggeridor espai narratiu construït amb quatre andròmines, la música, el so i la llum.
Fa molt fred en una ciutat que podria ser el Sant Petersburg de Gógol o qualsevol altra amb cru ambient hivernal. La gent es frega les mans i s'amuntega al costat d'estufes comunitàries. Els quatre intèrprets carreguen amb unes portes que simbolitzen les cases i una malhumorada senyora va colpejant-les exigint el pagament del lloguer. Els personatges van i venen cadascun a la seva, i apareix Akaki amb el seu maletí disposat a iniciar la seva avorrida rutina laboral amb el mateix entusiasme de sempre. Accepta el seu destí, encara que la seva vida és dura i solitària. En l'oficina, els seus abusadors col·legues, asseguts en una piràmide jeràrquica, es mofen d'ell i del seu foradat abric, i li passen muntanyes de treball. Ell accepta sense queixar-se i malda per fer bé les tasques. Després de la jornada, els companys li exclouen de les seves diversions. Sembla que en el món no hi ha res més per a Akaki que el seu treball.
El muntatge transmet molt bé la gèlida atmosfera, física i emocional, del conte i també la seva comicitat. Quan el fred punxant se li cola pels trencats de l'abric, Akaki visita al seu cap per a negociar un avançament. És qüestió de supervivència comprar una nova peça. En una reeixida metàfora de la jerarquia i el poder, el cap apareix en les altures, enfilat a una elevada escala que cobreix el seu llarguíssim abric vermell, com si es tractés d'un tsar. La peça del títol passa a representar el prestigi i reconeixement social. Quan el funcionari aconsegueix per fi comprar-se un anorak nou, després d'hores extres de jornades inacabables, les relacions canvien. L'etiqueta de pobra ja no penja a la seva esquena i els seus ben vestits col·legues ho accepten en el grup i li animen a anar-se'n de festa junts. Però poc li dura l'alegria al desafortunat protagonista, que tornarà a sofrir els cops d'una societat malvada, sense cap empatia amb els desfavorits. El relat conclourà amb un gir fantàstic i una venjança pòstuma.
El dinàmic joc escènic inclou que el personatge de Akaki vagi canviant d'intèrpret en intèrpret amb el distintiu d'una graciosa perruca amb la cresta pèl-roja. Qualsevol pot ser Akaki en les deshumanitzades ciutats. Destinat al públic familiar, el muntatge utilitza metàfores i símbols que els petits no enxamparan, però l'atractiva i original posada en escena atrapa a tots els públics.
