L'èxit de la temporada

Teatre

informació obra


Direcció:
Enric Cambray, Israel Solà
Dramatúrgia:
Israel Solà, Enric Cambray
Intèrprets:
Silvia Abril, David Fernández, Fermí Fernàndez, Oriol Grau, Mònica Pérez, Jordi Rios, Mònica Macfer, Alba Florejachs
Escenografia:
Mercè Lucchetti, Marc Salicrú
Vestuari:
Albert Pascual
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
So:
Jordi Bonet, Eudald Gili
Producció:
El Terrat
Ajudantia de direcció:
Rosa Domingo
Sinopsi:

Sis amics que triomfen com a còmics a programes de ràdio i televisió, decideixen unir-se per tirar endavant l’espectacle teatral ‘Romeu i Julieta’ i així poder reivindicar-se com a intèrprets més enllà dels llocs comuns on sembla que els encasellen. Un incident fortuït fa que l’espectacle no es pugui arribar a estrenar.

Vint anys després, aquests sis amics es retroben per intentar fer realitat l’espectacle que no van fer al passat. El món ha canviat, ells han canviat, les seves relacions, els seus cossos, el seu talent, els seus objectius vitals, la seva visió del teatre, les seves fòbies... tot ha canviat.

Un espectacle a cavall entre la realitat i la ficció on Sílvia Abril, David Fernández, Fermí Fernández, Oriol Grau, Mònica Pérez i Jordi Rios es retroben per servir una comèdia hilarant que reflexiona sobre l’amistat, el pas del temps, el triomf, la satisfacció vital i l’ofici dels còmics.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: L'èxit de la temporada

16/01/2021

De tant que t'estimo, t'abonyego!

per Andreu Sotorra

Les veritats fan perdre les amistats, diuen. El cas és que aquesta colla d'amics “terratencs” se les diuen pel davant i pel darrera, les veritats —ep!, que això és el títol d'una obra que els pot sonar a molts!— però no arriba mai la sang al riu, o a la platea, vaja!, tot i que cal advertir els espectadors que hi ha un moment clau que, per uns segons, un no sap si forma part del guió o si ha estat un accident de veritat i el cor et fa un salt per si un dels personatges, en concret Fermí Fernàndez —noms reals i de ficció van aparellats— no hagi pres mal. De més petites que s'han fet grosses se n'han vist, jugant, jugant, a l'escenari.

Els personatges més coneguts que han fet una llarga trajectòria al voltant d'El Terrat, la productora creada per Andreu Buenafuente, juga a trobar «L'èxit de la temporada» ni que la temporada en qüestió arribi vint anys després del primer intent. Sense desvelar res que comprometi la sorpresa dels futurs espectadors, diguem que la companyia pretenia el 2001 —data en què comença la comèdia— representar una versió de l'obra «Romeu i Julieta» i que un imprevist que em callo mossegant-me la llengua fa que l'estrena es retardi... fins al 2020!

En vint anys, no només ha plogut, ha fet vent i ha nevat molt, sinó que tots plegats han acumulat experiència, fracassos, encerts, èxits i frustracions... En vint anys, a més de veure les coses i les il·lusions d'una altra manera, no han pogut evitar de perdre una mica o molt de cabell alguns, engreixar malucs els altres o fer panxeta —o panxota, segons qui!— fins al punt que la retrobada el 2020 per remuntar aquell shakesperià «Romeu i Julieta» de tota la vida es converteix en la clau humorística de la història d'amistat que en alguns casos fa picades d'ullet a petites anècdotes o efemèrides reals dels “terratencs” que, a la vida real d'El Terrat, commemoren també els trenta anys de prolífica i polifacètica trajectòria, iniciada radiofònicament el 1989 a la veterana emissora de Ràdio Reus (EAJ-11, en deien quan la ràdio encara era ràdio, la primera fora de Barcelona creada el 1925) i posteriorment a Ràdio Barcelona. D'allí, és sabuda l'espectacular puixança televisiva, remant contra tota mena de temporals, fins a la recent fusió —com fan bancs i caixes sisplau per força— amb l'imperi audiovisual de Mediapro.

L'encert d'aquesta comèdia és que l'autoria és d'una generació més jove —Enric Cambray (ara autor i codirector debutant que alterna amb el seu paper d'actor a «El mètode Gronhölm» i «El Petit Príncep») i el director Israel Solà— i que els intèrprets, per tant, es troben a les mans d'una direcció a quatre mans d'un temps nou que té l'avantatge de no haver viscut el temps passat d'El Terrat i d'imaginar-lo per això amb una certa dosi de mite, cosa que reforça el quid de la ficció.

«L'èxit de la temporada» té una arrencada que diria que vol despistar els espectadors amb les trifulgues escèniques del 2001 preparant l'estrena de «Romeu i Julieta» amb el mètode de taules de la vella escola. Però de seguida, afortunadament —a partir de l'escena sorpresa que ho capgira tot— transporta els mateixos espectadors fins a la part més sucosa de la comèdia que proporciona, esclar, el que una comèdia pretén: que faci riure una bona estona els espectadors. I ho aconsegueix, de pensament, paraula i obra, com dirien aquells.

Però ja se sap que no hi ha comèdia sense una mica de tragèdia. I ni que aquí la tragèdia plani de rerefons, arriba un moment que un no sap si l'escena de lluita d'espases i mort de Verona passa a la Verona de ficció o és un ajustament de rancúnies i retrets dels mateixos protagonistes-personatges contemporanis.

Deia abans que els “terratencs” se les diuen pel davant i pel darrera. I és així perquè es combinen escenes tant davant com darrera del teló fins al punt que hi ha una escena que porta la imatge del gènere del clown quan tots estan davant dels miralls del camerino i d'esquena als espectadors fent els últims retocs de maquillatge i vestuari abans de sortir a l'escenari.

Una comèdia com aquesta —amb molt de ritme i amb poques concessions al repòs— requereix gent bregada en l'ofici. Tots ho són, els més veterans pel temps que porten entre micròfons, càmeres i bastidors. I els no estrictament “terratencs” perquè també vénen de lluny. Al costat, doncs, de l'actriu Sílvia Abril —malauradament de baixa uns primers dies per una lleu lesió ocasionada en una de les funcions—, hi ha l'actriu Alba Florejachs que alterna el paper amb ella amb l'excepció que és l'única que no es diu “Alba” a la ficció sinó “Sílvia”, per respectar el guió original. I també s'hi ha incorporat l'actriu Mònica Macfer —a qui l'enveja d'algú per massa jove li encoloma el malnom de “Tortugueta” i el nom fals de “Maite” per no confondre'l amb l'altra Mònica del grup—. Ella és qui té el paper de l'ajudant del director de l'obra «Romeu i Julieta», paper que interpreta l'actor Oriol Grau. Enmig de tots ells, hi ha l'actriu Mònica Pérez en un paper de “superestrella” passada pel filtre mediàtic del “Pedro” —l'Almodóvar, esclar!— i que es pot moure entre la Julieta del Romeu de fa vint anys i la Julieta “de més greix i una mica de més pes” del 2020, gràcies a les manetes de la regidoria de vestuari. Ja se sap el que diuen: de tant que t'estimo, t'abonyego!

A l'esmentat abans Fermí Fernández, un dels protagonistes clau del xou, hi ha altres actors veterans com David Fernández —en un personatge que viu del passat esplendorós entre l'Eurovisión de somni i potser el Lloret de modus vivendi— i l'actor Jordi Rios —el de la panxota— parella que, com si fossin una reencarnació del Gras i el Prim, protagonitzen algunes de les escenes d'amor i odi comparables a l'amor i l'odi que van portar els Capulets i els Montagú a immortalitzar una de les ficcions de Shakespeare basada en fets reals que han donat al llarg del temps més rendiment turístic.

La comèdia «L'èxit de la temporada» de la companyia El Terrat s'havia d'haver estrenat al Teatre Victòria si el Mago Pop no hagués hagut de cancel·lar per l'estat d'alarma sanitària la seva estrena en teatre propi, però les circumstàncies de les successives restriccions i el llast dels confinaments l'han portada finalment al Teatre Coliseum. La tria d'un dels teatres més grans reflecteix l'ambició de fons del projecte, sempre que el corcó del coronavirus no torni a fer de les seves i no obligui la companyia a esperar “vint anys” més de confinament al “terrat” de casa per aconseguir de debò l'èxit de la temporada. (...)