L'èxit de la temporada

Teatre

informació obra


Direcció:
Enric Cambray, Israel Solà
Dramatúrgia:
Israel Solà, Enric Cambray
Intèrprets:
Silvia Abril, David Fernández, Fermí Fernàndez, Oriol Grau, Mònica Pérez, Jordi Rios, Mònica Macfer, Alba Florejachs
Escenografia:
Mercè Lucchetti, Marc Salicrú
Vestuari:
Albert Pascual
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
So:
Jordi Bonet, Eudald Gili
Producció:
El Terrat
Ajudantia de direcció:
Rosa Domingo
Sinopsi:

Sis amics que triomfen com a còmics a programes de ràdio i televisió, decideixen unir-se per tirar endavant l’espectacle teatral ‘Romeu i Julieta’ i així poder reivindicar-se com a intèrprets més enllà dels llocs comuns on sembla que els encasellen. Un incident fortuït fa que l’espectacle no es pugui arribar a estrenar.

Vint anys després, aquests sis amics es retroben per intentar fer realitat l’espectacle que no van fer al passat. El món ha canviat, ells han canviat, les seves relacions, els seus cossos, el seu talent, els seus objectius vitals, la seva visió del teatre, les seves fòbies... tot ha canviat.

Un espectacle a cavall entre la realitat i la ficció on Sílvia Abril, David Fernández, Fermí Fernández, Oriol Grau, Mònica Pérez i Jordi Rios es retroben per servir una comèdia hilarant que reflexiona sobre l’amistat, el pas del temps, el triomf, la satisfacció vital i l’ofici dels còmics.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: L'èxit de la temporada

16/01/2021

Una Julieta almodovariana?

per Jordi Bordes

Pedro Almodóvar farà mai una versió de Romeo i Julieta? Si fos així, ja té la protagonista a mida: una despreocupada Mònica Pérez. El terrat ha volgut celebrar els seus 30 anys d'història amb una peça que sona a pretensiosa. Tothom entén que és una broma, però la dita ja es feta. A L'èxit de la temporada ha ajuntat un grapat dels seus actors fetitxe. No vol ser una peça nostàlgica però no pot amagar els records de personatges tant estrafolaris com un dinosaure, l’entranyable Palomino, l’inclassificable Chiquilicuatre i la sàdica Niña de Shrek. Han volgut posar la comèdia on li correspon, farts que es menystingui aquest gènere davant del drama. Per a compensar, els hi va semblar bona idea entaforar la peripècia d’una retrobada dels actors en una funció de Romeo i Julieta. La veritat és que no roda com a tal, tot i que tingui moments divertits (i algun de tendre, final).

Per no ensopegar-se amb la pedra de sempre s’han trobat amb la pedra dins de la sabata. No cal que es facin valdre com a còmics. La seva carrera els avala. I la manera en com són estimats, també. El Terrat ha escrit una pàgina important dels programes televisius de Catalunya (i de més enllà). També és cert que s’estimen el teatre (amb antecedents ben marcats des de la Trono i des de La Cubana)i, puntualment, en fan funcions (Al sostre, Les variacions Bildelberg...). Però no serveix de gaire reunir els asos de la comèdia, per provar de fer un salt mortal innecessari. En tot cas, per fer-lo caldria una dramatúrgia més enginyosa que permetés llegir a diverses capes i ensenyar l’amistat dels col·legues de programa, alhora que declaren el seu amor al teatre. Més encertada va ser la reprogramació de Pegados, també per celebrar l’aniversari. Menys mediàtic però molt més directe.