L'home bo

informació obra



Sinopsi:

Els protagonistes de L'home bo són tres dels pilotaris valencians més grans d’aquest esport autòcton. Es tracta de la història de l’amistat i la rivalitat de dos tòtems de la pilota valenciana als anys 40 i 50, arxienemics dins del trinquet però amb una amistat aferrissada fora, a la vida. Els trinquets van ser durant la dictadura un lloc de resistència, on es parlava, pensava i jugava en valencià.

Crítica: L'home bo

19/10/2020

Dificultat en connectar amb una bona idea

per Jordi Bordes

La companyia valenciana Caterva Teatre aborda un punt que genera molta curiositat: La tradició de la pilota valenciana. Amb una peça expositiva molt plana (que va perdent interés perquè no té girs, pràcticament) fan èpica dels grans esportistes d’aquest joc que s’ha mantingut honest perquè ha fugit de la competitivitat. Ha estat permès per totes les autoritats (fins i tot, fer-ne apostes, durant el franquisme). Però la peça, més enllà de la nostàlgia i de la sorpresa de comprovar com un home gran del bar rebia ovacions quan assistia de públic a un partit, i de la confrontació política entre la consideració de comunitat autònoma o País Valencià, s’acaba perdent. Hi ha alguns elements que el fan atractiu com vestir un hort amb dos costells de sorra; fumigar els tarongers; cantar sobre d’una canterella gravada, posant-li uns instruments i una melodía més moderna, que acaba prenent un cert to de cànon.

També és cert que el passi a Fira Mediterrània, molt més fred per la situació anòmala que ha provocat la Covid i la mala sonorització no ajudaven a sentir gaire el parlar i el pensar dels protagonistes, aparentment tot personatges reals. Els tres actors es canvien de personatge i confessen la poca similitud amb el físic de qui es vol representar. Hi ha un joc metateatral divertit i efectiu. Però no s’acaba d’entendre què perseguien amb el nexe dels personatges de pilota valenciana (no se sap trobar una raó dramatúrgica) no, sobretot a què treu cap un títol que, a sobre, és prou insípid. No hi ha res menys teatral que una bona persona passejant per escena. Sense conflicte ni contradicció, es perden eines cabdals per a captar l’atenció del públic.