La història de Pere Sastre Obrador hagués estat molt diferent si hagués nascut prop del poder ostentat pel Ministri de Defensa a Madrid, o a la terra de les oportunitats americanes. Joan Gomila explica el drama d'un pagès, que somiava en ser inventor d'un aparell revolucionari. El seu enginy, segons referencia l'obra, és l'embrió del que avui s'entén per helicòpter a qui, indegudament se li atribueix al mèrit a Juan de la Cierva. Gomila imagina les últimes hores del pagès al llit, que ha malfiat patrimoni i salut a què el seu prototip surti de Mallorca i es pugui construir en sèrie. Ell està inconscient i el seu amic, potser l'únic que sempre hi ha cregut, repassa el seu petit calvari. El quadre és senzill i té forma de monòleg.
La pega d'aquesta peça (que troba una petita mina en la controvèrsia d'aquest enginyer que el pare frustra, des de bon principi perquè l'obliga a treballar al camp) és que l'aborda des d'un to de biòpic en què no hi ha ombres, contradiccions, tot és heroisme frustrat. Sense plecs, la peça es converteix en una episòdica vida d'insistència i de malfiança tant al govern de l'illa com a Madrid.només troba el favor dels prestamistes sabedors que pot ser un èxit que reporti molts beneficis i que, en en cas contrari, els garanteix un mínim retorn a través de les comissions.
El mestre de Llucmajor recomana al pare que el seu fill segueixi estudiant. Que té fusta d'enginyer. Una actitud valenta, d'empoderament dels fills en un medi en què es basava en la supervivència amb l'agricultura. Remet, a El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai, una peça sobre el mestre Antoni Benaiges que encara es pot veure fins diumenge, al TNC. El cas de Sastre, però, és limita a un monòleg amb algunes imatges evocadores al cas, paperassa que dóna autenticitat a la tesi però que no es desplega en un camp seductor d'imatges. També és estranya la presència de Sastre l'actor Joan Aguiló que s'està al llit sense pràcticament intervenció amb la peça. O les visites de la monja (Xesca Forteza) que, com a màxim, pot insinuar que fos la noia de qui Sastre estava enamorat però que no s'hi va declarar mai; esperant a fer-ho quan hagués triomfat amb el seu giny.
Si hi ha un mestre en ensenyar la capacitat poètica dels personatges de Mallorca és Pep Tosar i el seu format híbrid (cant, ball, interpretació) que separa amb un tul fantasia i realitat. N'ha parlat de Blai Bonet (Casa en obres, 1999) o de Guillem d'Efak (Tots aquests dois, 2011). Però, segurament el perfil que millor s'avé amb la trajectòria de Pere Sastre és el del poeta i empresaris de bigues de ciment Damià Huguet (Esquena de ganivet). La proposta juga amb la subtilesa de deixar sonar en l'arrencada de l'espectacle el Blackbird dels Beatles, un somni que sembla inabastable per al pagès de Llucmajor.
