Charles Perrault va escriure un conte anomenat La bella dorment i Petipa el va transformar en un delicat ballet amb una bellíssima partitura de Txaikovski. Jean-Christophe Maillot recupera el simbolisme del relat original, amplia la música de Txaikovski amb fragments de Romeu i Julieta, i oblida la innocència de Petipa. En la seva versió, els protagonistes es comporten com ho fan els adults, amb emocions i desigs. Un ballet oníric, sensual, brillant, que exigeix el màxim dels solistes i el conjunt. Una mostra extraordinària de l’escola neoclàssica que va rebre el Premi Nijinski a la millor coreografia el 2001. Peça d’una gran sofisticació estètica i tècnica que funciona des de fa més d’una dècada com a targeta de presentació internacional de Les Ballets de Monte-Carlo.
Hacer piruetas es al ballet, como contar cuentos es a un buen narrador. Y Maillot debió soñar muchas noches, como el protagonista de La Belle, en saltarse todos los estándares para acabar explicando lo de siempre. Reactualizar o reapropiarse...
Puedes leer la crítica de este espectáculo en el blog escena de la memòria