La Berta i el seu robot

informació obra



Composició musical:
Marc Sambola
Intèrprets:
Marta Fíguls, Lluís Garrido, Anna Extremera
Dramatúrgia:
Basat en el conte «En Ricard i el seu robot»
Vestuari:
Leo Quintana
Escenografia:
Eloi Linuesa
Coreografia:
Lluís Garrido
Il·luminació:
Roger Blasco
Direcció:
Lídia Linuesa
Producció:
Lazzigags
Autor:
Gaetano Donizzeti
Direcció Musical:
Marco Armiliato
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes. Si tens dificultats, clica aquí (a l'espera que es disposi del link)


La Berta és una nena molt espavilada i sempre vol saber totes les coses que passen al món i perquè són com són. Els seus pares són dos famosos inventors que es passen gairebé tot el dia al seu laboratori inventant coses i més coses.

Un dia, la Berta, avorrida d’estar sola i sense ningú a qui fer preguntes, decideix agafar la seva caixa plena de materials per crear i inventar, i construir alguna cosa: un Robot fantàstic què esdevindrà el seu company d’aventures, tot i que abans li haurà d’ensenyar a caminar, a parlar, a menjar, a ballar... bé de ballar sembla que ens sap prou, perquè és tot un expert del breakdance! 

El Robot aprèn tantes coses que es torna espavilat com ella, i es passa tot el dia preguntant i aprenent. I la Berta aprèn a fer-se responsable d’algú.

El conte destaca els valors de la imaginació la creativitat i l’optimisme per canviar una situació que a la Berta no li agrada. No vol estar sola. 

Un cop ha inventat el Robot i aquest cobra vida, els valors de la paciència, la responsabilitat, la generositat, el respecte, la solidaritat i la tendresa apareixen quan ella ensenya al Robot a espavilar-se.

Quan el Robot ja sap parlar, moure’s i jugar amb ella apareixen els valors de l’amistat, l’alegria, l’amor i la felicitat. 

Un conte tendre i per aprendre.

Crítica: La Berta i el seu robot

30/11/2015

FABRICANT UN AMIC IMAGINARI

per Ferran Baile

Un senzill i a l´hora aconseguit espectacle que, jugant amb la realitat i la fantasia, ens parla de la necessitat de tenir amics, la necessitat de compartir, de l´importància de poder ser i estar amb els fills, de dialogar amb ells, de respondre les seves preguntes, de deixar-lis marge per anar edificant el seu món (no tots és com l´adult ho veu).

Partint d´un conte d´Esteban Martín (Barcelona, 1956), editat amb el títol En Ricard i el seu robot  (Edicions Edebe, 1998), la directora i dramaturga Lidia Linuesa, n´ha fet i portat a l´escenari una acurada adaptació, canviant de sexe al protagonista i afegint-li un toc musical, amb músiques, cançons i coreografies.

Un espectacle adreçat especialment als nens i nenes entre 4 i 8 anys, que es segueix amb interès i simpatia també pels adults i per nens de més edat (jo vaig poder-ho comprovar amb el meu net, que té 9 anys bastant madurs i que s´ho va passar d´alló més bé).

Part important de l´èxit de l´espectacle és l´interpretació de l´actriu Marta Fíguls, actriu i ballarina amb amplia experiència de treball amb nois i noies i diplomada en magisteri, que des de l´inici estableix un vincle d´empatia amb els espectadors. Al seu costat el ballerí-coreògraf i actor Lluís Garrido i posa el just contrapunt interpretant primer al fonedís pare, més preocupat pels seus invents que en dedicar-li temps a la filla, i a continuació al simpàtic i polifacètic robot que la Berta s´ha inventat com a company de jocs i confidències.

Destaquem l´encertat vestuari del robot, que ens recorda l´icona de la marca de neumàtics Michelin passat per l´era “tecno-cyber-lògica”, obra de Leo Quintana i el bon i conjuntat us de tots els diversos elements escènics, l´escenografía (Eloi Linuesa), les coreografíes (jazz, tap dance, claqué, amb toc acrobàtic inclòs (Lluis Garrido), la música i les cançons (Marc Sambola, amb lletres de les cançons de la directora Lidia Linuesa i interpretació en off d´Anna Extremera) i les animacions audiovisuals, sobre la pantalla del fons de l´escenari, de Miquel Teixidor

Una nou i encertat espectacle de Lazzigags Produccions, la companyia i productora que van crear a finals dels anys 90, els actors Miquel Agell i Lidia Linuesa, recuperant aquell històric Supertot, de Josep Maria Benet i Jornet, que va estrenar-se al mateix Jove Teatre Regina, el 1999. Des de llavors han portat a terme una interessant i destacada trajectòria com a companyia i productora, escola de teatre i coordinadors de campanyes de teatre a les escoles i instituts.

Entre els seus espectacles destaquem els musicals familiars en format gran : Pippi Langstrump, Tom Sawyer detectiu i Sherlock Holmes i el club dels pelrojos. Els tres funcionant encara.

En l´apartat de teatre per a joves la magnífica versió de l´obra de l´autor alemany Lutz Hübner, Reacció, sobre el bulling a les aules i la violencia exercida per un alumne sobre la seva professora, amb una magnífica interpretació de Lidia Linuesa, en la seva faceta d´actriu. 

En l´apartat de teatre per a adults dos excel.lents espectacles musicals que estan entre els millors del teatre independent dels darrers anys : Ojos verdes i Le llaman Copla, ambdues en col.laboració amb La Barni Teatre.

Per saber-ne mes : www.lazzigags.cat  i www.teatrealesescoles.org

,