La Berta i el seu robot

informació obra



Composició musical:
Marc Sambola
Intèrprets:
Marta Fíguls, Lluís Garrido, Anna Extremera
Dramatúrgia:
Basat en el conte «En Ricard i el seu robot»
Vestuari:
Leo Quintana
Escenografia:
Eloi Linuesa
Coreografia:
Lluís Garrido
Il·luminació:
Roger Blasco
Direcció:
Lídia Linuesa
Producció:
Lazzigags
Autor:
Gaetano Donizzeti
Direcció Musical:
Marco Armiliato
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes. Si tens dificultats, clica aquí (a l'espera que es disposi del link)


La Berta és una nena molt espavilada i sempre vol saber totes les coses que passen al món i perquè són com són. Els seus pares són dos famosos inventors que es passen gairebé tot el dia al seu laboratori inventant coses i més coses.

Un dia, la Berta, avorrida d’estar sola i sense ningú a qui fer preguntes, decideix agafar la seva caixa plena de materials per crear i inventar, i construir alguna cosa: un Robot fantàstic què esdevindrà el seu company d’aventures, tot i que abans li haurà d’ensenyar a caminar, a parlar, a menjar, a ballar... bé de ballar sembla que ens sap prou, perquè és tot un expert del breakdance! 

El Robot aprèn tantes coses que es torna espavilat com ella, i es passa tot el dia preguntant i aprenent. I la Berta aprèn a fer-se responsable d’algú.

El conte destaca els valors de la imaginació la creativitat i l’optimisme per canviar una situació que a la Berta no li agrada. No vol estar sola. 

Un cop ha inventat el Robot i aquest cobra vida, els valors de la paciència, la responsabilitat, la generositat, el respecte, la solidaritat i la tendresa apareixen quan ella ensenya al Robot a espavilar-se.

Quan el Robot ja sap parlar, moure’s i jugar amb ella apareixen els valors de l’amistat, l’alegria, l’amor i la felicitat. 

Un conte tendre i per aprendre.

Crítica: La Berta i el seu robot

16/11/2015

Un robot estil Michelin

per Andreu Sotorra

La companyia Lazzigags ha elaborat un muntatge que, d'acord amb els interessos actuals dels espectadors als quals s'adreça, combina la interpretació, la música, la coreografia, l'animació, les projeccions i els elements d'atrezzo que —ara que s'acosten novament els Reis— recorden una d'aquelles joguines que qualsevol criatura voldria tenir ni que no l'hagués demanada a la carta.

En un moment que els robots, segons diuen, ja gairebé estan a punt de conviure amb tots nosaltres, la fantasia del conte, que el seu autor, Esteban Martín (Barcelona, 1956) va publicar ja fa uns anys a l'Editorial Edebé amb el títol 'En Ricard i el seu robot' i amb il·lustracions de Violeta Monreal, pot semblar que ja no sigui tan fantàstica com les regles del gènere ens han transmès de generació en generació.

Tot i així, l'adaptació de Lazzigags, amb lletres originals i dramatúrgia de Lídia Linuesa, que també dirigeix l'espectacle, manté encara aquella atmosfera entre realitat i fantasia, sobretot quan, al costat de la protagonista —canvi de sexe en aquesta adaptació—, filla d'uns pares amb manetes d'inventor, aconsegueix fabricar un robot només amb uns quants artilugis d'entre els que guarda en el seu carretó de joguines. (...)