L'il·lustre Professor Farenheim, acompanyat del Mestre Pianista i del Doctor en Tecnologia, ens ensenya el seu últim invent: El desxifrador intergal·làctic, una màquina que permet parlar amb els extraterrestres. Però la conferència del Professor Farenheim serà interrompuda per una invasió alienígena. I tot amb un sol objectiu: Vendre el darrer llibre del farsant Farenheim.
Edat recomanada: 6-12 anys
Crítica: La butxaca del pantaló és un telèfon
19/04/2015
Conferència amb algun al·lucinogen de més, d'un entusiasme amb fils de llums intermitents de botiga de
Es tracta d'una peça que juga al
contrast. A escena, un professor mig boig entusiasmat per les seves
investigacions i tant mancat de reconeixement real com sobrat de
llumetes que el miren d'entronitzar de manera enganyosa. L'acompanyen
dos ensopits, “becaris” desmotivats: un músic que li ha de posar
el colofó sonor espectacular per fer més sonades les reflexions i
descobriments del científic, i un company de laboratori avorrit i
destrempat del tot: Tot ho fa amb desgana però amb una perfecció
que no permet cap queixa del seu teòric tutor. El treball d'Oriol
Guinart és notable i es mereix un reconeixement per saber transmetre
l'entusiasme del personatge. El públic segueix, entre encuriosit i
divertit, la peripècia d'aquest nen gran més interessant en el
nombre Pi que en fer la vertical pi a gimnàstica. El text
s'enfarfega innecessàriament en un vocabulari estrambòtic de quatre
i cinc síl·labes. La majoria de vegades no volen dir res; només
pretenen fer riure a la canalla; però, en realitat satura tothom. És
bonic veure com es fan els efectes sonors en directe a l'escenari
amb tot de llums i cables que donen vistositat a l'escena. És
evident que, després de tanta descoberta pot fer gràcia aparells
inventats de forma casolana però cal vigilar que no es posi més
tall que pa a la broma (sí ho diem bé, que no hi hagi un excés de ganes de fer-se els exagerats) perquè potser aconsegueix no avorrir-lo però és que esgota l'espectador.
