Un esbojarrat, apassionat
i comunicatiu professor Isaac Farenheim ens ofereix una descontrolada conferencia
entre els records d´infància, la física quàntica i l´arribada dels extraterrestres.
Un bon actor àgil, comunicatiu, amb un
bon domini vocal i corporal es multiplica explicant i fent tots els papers de
l´auca, dins d´un format conferència, amb l´ajut no sempre “eficaç” d´un music pianista
presumit i un desendreçat music agitador
de sons rodejat de múltiples aparells, convencionals i no tant.
El resultat és un
espectacle senzill, divertit, amb moments poètics, que se´n va a vegades per
les branques i que acaba sense saber com acabar i ho fa de la manera mes
convencional cantant una cançoneta i no
precisament del tot brillant.
Oriol Guinart fa una bona creació
d´aquest Professor Isaac Fahrenheim. Té
vena còmica, té dots paròdiques, empatia i mou el cos amb flexibilitat i ofici.
El text d´Anna Llopart que signa la
creació i la direcció de l´espectacle està bastant ben lligat, jugant amb la
realitat i l´absurd, i té en els moments en que el protagonista recorda la seva
conflictiva infància (martiritzat pel professor de preparació física i patint
el terror d´haver de fer la vertical-pi), una part força interessant. Llàstima
que abandoni aquest terreny i s´embranqui en jardins dels que no sap com
sortir-ne. Amb tot és un espectacle
vàlid i que més arrodonit, més treballat el text i el context, més aprofitats
els músics (que passen de forma molt episòdica, especialment el pianista), pot
tenir un cert circuit.
Els músics són Damien Bazin (creació sonora) i Marc Martin (pianista).
Hi han divertides clucades
d´ull a diversos mites cinematogràfics, com l´homenatge incial a 2001, odisea de l´espai, de Stanley
Kubrich, a Encontres a la tercera fase de Steven Spielberg i al famós programa
radiofònic d´Orson Welles, La guerra dels
mons.
A Oriol Guinart, que és un d´aquest
actors camaleònics que canvien d´aspecte físic de muntatge en muntatge, capaç
de desenvolupar-se amb solvència en la comicitat i el drama, l´hem pogut veure
entre altres als espectacles a Copi i Ocaña al purgatori (Almeria Teatre,
2015), Liceistes i cruzados (TNC, 2014), Roberto Zucco (Teatre Romea, 2014) i
el Macbeth d¨Alex Rigola (TNC, 2012).
A Anna Llopart l´hem pogut seguir al frustrat Zoomwats, conte musical per emocionautes
(dramatúrgia i direcció, Teatre Poliorama-Viu el Teatre, 2014), El vestit nou de l´emperador (dramatúrgia,
TNC, 2008) i a La primera cançó (guió-TNC).
Text : ferranbaile@gmail.com
