La butxaca del pantaló és un telèfon

Teatre | Familiar | Musical

informació obra



Intèrprets:
Oriol Guinart, Damien Bazin, Ignasi Terraza
Interpretació musical:
Damien Bazin, Ignasi Terraza
Escenografia:
Damien Bazin, Anna Llopart, Luis Martí
Vestuari:
Marta Rafa
Il·luminació:
Luis Martí
Companyia:
Cia. Olveira Salcedo
Autoria:
Llegenda popular
Estrena:
Mostra Igualada 2015, Mostra Igualada 2015
Sinopsi:

L'il·lustre Professor Farenheim, acompanyat del Mestre Pianista i del Doctor en Tecnologia, ens ensenya el seu últim invent: El desxifrador intergal·làctic, una màquina que permet parlar amb els extraterrestres. Però la conferència del Professor Farenheim serà interrompuda per una invasió alienígena. I tot amb un sol objectiu: Vendre el darrer llibre del farsant Farenheim.

Edat recomanada: 6-12 anys

Crítica: La butxaca del pantaló és un telèfon

19/04/2015

Conferència amb algun al·lucinogen de més, d'un entusiasme amb fils de llums intermitents de botiga de

per Jordi Bordes

Es tracta d'una peça que juga al contrast. A escena, un professor mig boig entusiasmat per les seves investigacions i tant mancat de reconeixement real com sobrat de llumetes que el miren d'entronitzar de manera enganyosa. L'acompanyen dos ensopits, “becaris” desmotivats: un músic que li ha de posar el colofó sonor espectacular per fer més sonades les reflexions i descobriments del científic, i un company de laboratori avorrit i destrempat del tot: Tot ho fa amb desgana però amb una perfecció que no permet cap queixa del seu teòric tutor. El treball d'Oriol Guinart és notable i es mereix un reconeixement per saber transmetre l'entusiasme del personatge. El públic segueix, entre encuriosit i divertit, la peripècia d'aquest nen gran més interessant en el nombre Pi que en fer la vertical pi a gimnàstica. El text s'enfarfega innecessàriament en un vocabulari estrambòtic de quatre i cinc síl·labes. La majoria de vegades no volen dir res; només pretenen fer riure a la canalla; però, en realitat satura tothom. És bonic veure com es fan els efectes sonors en directe a l'escenari amb tot de llums i cables que donen vistositat a l'escena. És evident que, després de tanta descoberta pot fer gràcia aparells inventats de forma casolana però cal vigilar que no es posi més tall que pa a la broma (sí ho diem bé, que no hi hagi un excés de ganes de fer-se els exagerats) perquè potser aconsegueix no avorrir-lo però és que esgota l'espectador.


Trivial