La caixeta

informació obra



Sinopsi:

Dues ballarines descansen al capdamunt d'una caixeta de música gegant. L'espectacle ens endinsa en un viatge ple d'engranatges que es transformen i donen vida a una bonica història d'amor prohibit entre la música i la dansa sota el govern del rei Por. La companyia treballa combinant les arts escèniques amb les noves tecnologies per tal de crear espectacles que condueixin tant el públic més jove com l'adult a un univers de somnis on tot és possible. Un relat sobre el despotisme i els amors prohibits, en un cosmos regit per la música i la dansa.


Crítica: La caixeta

07/09/2019

Preciós engranatge màgic

per Jordi Bordes

La companyia Holoqué convida a entrar dins d'un bombó. És una caixeta carregada de motllures i d'unes estètica molt Disney. Quan s'hi entra, es té la sensació d'entrar en una màquina del temps arcaica, del segle XIX carregada d'artilugis de fusta, fins que s'escampa la màgia (un secret només pels privilegiats a aquest viatge) que ensenya com pot casar l'artesania de fusta i les mans amb la tecnologia i els hologrames. La història és petita i senzilla però decor honest i el final esclata pel sostre, com si la tetera avisés que l'aigua ja és calenta.

Potser cal qüestionar-se com resoldre l'espera. Perquè és bonic veure com els intèrprets (una mena de personatges de còmic futurista i il·luminats) manipulen per les obertures (ajuda a entendre com es desenvolupa l'acció dins de la caixa però, potser no genera prou empatia encara com, per exemple, el presentador (que regalava crispetes) dels Micro-Shakespeares de'n Toti Toronell.