La casa de Bernarda Alba

informació obra



Direcció:
José Carlos Plaza
Autor:
Federico García Lorca
Intèrprets:
Consuelo Trujillo, Mona Martínez, Marina Salas, Zaira Montes, Rosario Pardo, Ana Fernández, Ruth Gabriel, Montse Peidro
Sinopsi:

Com tota obra “clàssica”, i la de Lorca ja ho és, encara que nascuda en un passat molt proper, va creixent dia a dia oferint-nos facetes diferents al compàs dels canvis de la societat.

La història de Bernarda i les seves filles, com la nostra història, té les seves arrels abans del seu naixement. Arrels profundes, recaragolades, d’un origen llunyà i perpetuades per, qui sap, quins foscos interessos. És un origen ancestral que se sustenta en la por. Bernarda tem que tot canviï i que el seu canvi faci perdre la seva aparent i imposada entitat. Tem no saber què fer amb una autèntica essència vital que la desequilibri i per això manté presents les normes amb les que la van educar. Podríem dir el mateix de les seves cinc filles, evocades, sense altra opció, en un món poc flexible, però còmode, anestèsic i inculte que les anul·la i les obliga a vendre la seva llibertat. Adela i Maria Josefa, en un intent de realitzar-se, són condemnades amb la mort i la bogeria.

És una obra que tracta sobre els ancestres que no mostren la comprensió ni la compassió cap als seus descendents. Com Saturn devora els seus fills, Bernarda és devorada i devora els seus desitjos, així com els desitjos i la vida de les seves filles.

Crítica: La casa de Bernarda Alba

27/08/2021

Justa i necessària

per Pep Vila

Agost, mes de Lorca. Per això, en plena sequera teatral durant aquestes quatre setmanes, dues obres, dues, que recorden al gran poeta assassinat. La primera, "Bodas de sangre" transgressora, mostrant fins i tot el funeral que Lorca mai no va tenir. I la segona, "La casa de Bernarda Alba", necessària. Un dels seus grans mèrits: encara que ja l'hagis vist una --o dues-centes-- vegades, "Bernarda Alba" t'arriba i molt. No et canses de tornar a veure.la, per què sempre et colpeix la seva intensitat, la seva duresa, i a sobre pots jugar a descobrir els detalls que abans t'han passat desapercebuts. 

Un altre mèrit: tenim l'oportunitat de comprovar el Lorca madur i premonitori, que ja en el seu dia va definir l'obra com "el drama de les dones dels pobles d'Espanya", i que ara, traslladat als nostres dies, és encara més actual: cinc fills castrades per la dictadura de Bernarda, un autèntic mascle alfa que abusa d'elles, les reprimeix i les colpeja físicament i verbalment. 

I encara un altre! la interpretació de la mateixa Bernarda: deu n'hi do l'exhibició de Consuelo Trujillo i la relació amor-odi amb la seva fidel (o no tant fidel) criada Poncia, una superba Rosario Pardo. Quin duel a l'escenari! I sense oblidar a altres grans actrius, com ara Ana Fernández o Ruth Gabriel. I tot això esquitxat amb parets que ho escolten tot, rumors, gelosies, angoixa, sexualitat, el soroll del cavall de Pepe el Romano...i sobretot les mítiques simbologies que presideixen l'obra: la calor, el negre (de dol i repressió), el blanc i el verd (la llibertat, el desig....). 

Magnífica, doncs, aquesta "Caa de Bernarda Alba", sòbria, sense fissures; tot plegat, per redescobrir (o qui no ho hagi fet, per descobrir) Federico García Lorca.