La chica de la agencia de viajes nos dijo...

Teatre | Nous formats

informació obra


Companyia:
El conde de Torrefiel
Dramatúrgia:
Pablo Gisbert
Direcció:
Pablo Gisbert
Text:
Pablo Gisbert en col·laboració amb les intèrprets
Intèrprets:
Cris Celada, Tanya Beyeler, i convidats
Il·luminació:
Octavio Mas
Producció:
El onde de Torrefiel, TNT- Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, El Graner
Estrena:
Estrena absoluta
Sinopsi:

el darrer muntatge del Conde de torrefiel ja té un títol provocadorament divertit La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento

Durant les vacances el temps es transforma, esdevé una altra forma de temps, independent i excepcional, i ens permet viure experiències úniques que es constitueixen com un univers paral·lel pensat principalment per a saciar la nostra idea de felicitat. Aquesta peça ens situa en aquest context per a construir una partitura musical en la qual cossos, paraules i sons creen ambients que debaten entre la banalitat i la excepcionalitat, proposant una relació eròtica entre allò que es veu i allò que es creu veure.

Crítica: La chica de la agencia de viajes nos dijo...

04/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Xavi Pardo

Els muntatges d'El Conde de Torrefiel resulten sempre fascinants i estimulants, tant per la posada en escena com pel seu discurs. El maig de l'any passat els vam veure al fugaç festival NEO de noves tendències amb un esplèndid Observen cómo el cansancio derrota al pensamiento, on una veu en off es perdia en lúcides disquisicions mentre en escena un grup de nois jugaven a bàsquet. Ara han estrenat La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento al festival TNT de Terrassa. L'argument és senzill: dues amigues se'n van a passar un cap de setmana fora per desmelenar-se una mica i desfer-se del tedi del seu dia a dia: l'una té tota una elaborada filosofia sobre el proletariat, l'altra és professora de tai-txí en un centre cívic. Se'n van a la platja i passen dues nits inoblidables, la primera en companyia d'un grup de heavies amb qui una de les noies comparteix el secret que tota dona voldria saber per mantenir un home al seu costat (un secret basat en una veritat fonamental que tothom qui ha llegit l'obra magna de Roberto Bolaño, 2666, coneix perfectament), i la segona en un local de música patxanga que acaba en desfasament total. I tot mentre intercanvien reflexions valuosíssimes sobre Àustria, la relació entre el poder i el cinema, els monuments, el sexe, el segle XX, Federico García Lorca o la veritable democràcia, definida com una societat on hi ha gent molt rica enganxada a la cocaïna i gent molt pobra enganxada a la cocaïna. Tota la intensitat d'un cap de setmana de festa i tota la saviesa d'El Conde de Torrefiel concentrades en una hora.