Salta la notícia: Panini Còmics, que té la seu a Torroella de Montgrí, editarà per primera vegada en català un Spiderman del veterà segell nord-americà Marvel Comics de Nova York, que Panini distribueix aquí en exclusiva des de fa temps. Això se sap l'endemà de l'estrena oficial de «La Chispa», un espectacle de teatre emergent, d'aquell que batega amb el cor, com diu el lema de les sales que hi participen, però també l'excusa per muntar una botiga especialitzada en còmics, com si fos una extensió del popular Saló del Còmic, en un reduït local del Raval als voltants del carrer de l'Hospital de Barcelona, lluny esclar del temple del còmic del Passeig de Sant Joan.
Segurament que la notícia de l'Spiderman del segell català Panini Còmics interessaria als personatges que, en la ficció creada pel dramaturg Marc Angelet (Barcelona, 1977), porten la botiga que han creat amb els estalvis d'una de les integrants —la jove emprenedora que no ha llegit mai ni un còmic— i on fan de dependents un parell de joves seguidors del gènere que se saben, com si fos la taula del 2 —o la del 7— els patronímics dels personatges, les seves aventures, les frases més cèlebres i les històries que s'han empassat en vinyetes.
Amb embolcall de còmic, doncs, i amb una estructura teatral que sembla que estigui feta de vinyetes, amb algunes mirades al cinema d'animació o dels videojocs, els quatre protagonistes i un o una presumpta voluntària d'entre els presumptes espectadors s'endinsen en una història d'herois i antiherois, no com els dels còmics que acostumen sempre a vèncer, sinó com els que viuen immersos en la crueltat d'un sistema que els anul·la, els ofega i no els permet aixecar el cap.
«La Chispa», doncs, que és el malnom d'un personatge absent a l'obra però també prou present per acabar movent els fils de l'acció i que ha irromput recentment a la ciutat, sota l'antifaç d'una màscara de la justícia que el fa més fort, lidera les protestes i les accions que tenen com a epicentre la plaça de Catalunya i, ni que no s'esmenti, tot té una pinta del ja llunyà moviment del 15-M, amb el despertar de la consciència de les escletxes semblants a un gruyère que té l'stablishment.
La botiga de ficció de còmics del Raval, com un símbol d'un món ideal que s'esfondra, és també el pou d'il·lusions trencades, de falses expectatives, de promeses enganyoses i de la precarietat juvenil dels que no tenen feina, que no poden fer front al lloguer, que descobreixen que el feixisme del temps dels avis reviscola i que la frustració els esmicola l'esperança guanyada a pols.
Davant de la incertesa, benvinguts siguin de nou, doncs, els superherois, ni que sigui en vinyeta. El superheroi de tots ells és La Chispa, un valent amb capa i antifaç, capaç ell tot sol de frenar un desnonament, plantar cara a la policia, moure les masses i posar el barri i la ciutat de panxa enlaire. Marc Angelet, l'autor, diria que no gosa anar més enllà incitant a la violència, però es respira a fora els dies de cremes de contenidors i, ara mateix, les revoltes de les “banlieus” franceses arran de la mort d'un adolescent d'origen algerià a mans d'un gendarme amb el gatell fluix. La Chispa juga amb foc també ni que no encengui contenidors. Fins que un dia la policia és a punt de detenir-lo, abans que els protagonistes de la història l'amaguin al terrabastall de la botiga de còmics del Raval.
Espectacle fruit d'un projecte de creació que es respira en tota la interpretació de la companyia. A vegades, com deia, amb un excés de diferents plans que pot despistar els espectadors, malgrat que la història és circular i al final tot s'aclareix, amb diàlegs a quatre bandes intercalats i amb minimonòlegs interns que marquen la diferència entre els herois de ficció —aquests que durant tant de temps han parlat a les vinyetes en espanyol— i els herois de debò —els que en català toquen de peus a terra a la botiga de còmics, ni que hi perdin els quatre xavos que hi han invertit.
Hi ha a «La Chispa» un garbuix lingüístic bilingüe del qual diria que s'abusa sense que sigui necessari i que, més que ajudar al bon desenvolupament de la trama, el que fa és posar-hi crosses volgudament quan fins i tot es qüestionen si el tal “Chispa” s'hauria de dir “Guspira”. És el mateix dilema entre fer llegir uns titulars de La Vanguardia en l'edició en espanyol en comptes de l'edició catalana (com passa en una de les escenes) o parlar de policia en sentit genèric en comptes de Mossos d'Esquadra com a policia catalana si on actuen és, precisament, a la plaça de Catalunya. Matisos de dramatúrgia plenament reversibles i encara més quan tots els intèrprets actuen perfectament en català.
Si un valor tenen els projectes de creació com aquest és que aporten l'oportunitat de donar a conèixer intèrprets joves que altrament potser quedarien inicialment en l'anonimat. Els que protagonitzen «La Chispa» han tingut aquesta oportunitat, sota la tutela d'un dramaturg de llarg recorregut i un tàndem directiu amb experiència, i els programadors tenen ara l'opció d'alliberar-los de les “vinyetes” i oferir-los altres opcions escèniques.
Energia n'hi ha. Ofici ben après, també. Ganes per treballar, del tot. Amb «La Chispa», a més, tenen tots els recursos i atractius per xuclar espectadors joves a les grades del teatre, ja siguin, com ells, friquis o no, rarets o no, amants del còmic o no, o usuaris o no del val de 400€ amb finalitats culturals per als joves que en fan divuit i s'enfronten a la majoria d'edat, fins i tot per votar com a autèntics herois de vinyeta amb globus incorporats. (...)
