La cocina pública

Nous formats

informació obra


Companyia:
Cia. Obskené, CCOT
Direcció:
Ricard Soler i Mallol
Sinopsi:

A la cuina hi desenvolupem la creativitat connectant amb la nostra tradició culinària. En preparar un plat, en determinar i combinar els ingredients, operem al mateix territori que la creació artística. La Cocina Pública és una cuina ambulant, albergada en un contenidor marítim. 

Una experiència a la recerca de receptes i d'aromes que fan aflorar històries, que rememoren personatges i que revelen moments íntims carregats de sabors i d'humanitat. Els veïns del barri cuinen amb els comensals, generant una saborosa trobada social que permet el reconeixement dels diversos costums culinaris dels habitants d'un territori.

Crítica: La cocina pública

11/09/2016

Dinar de germanor

per Manuel Pérez i Muñoz
Els espectacles mengívols estan de moda. Fusionar el ritual del teatre amb un àpat implica visitar alguns dels racons més essencials del comportament social, una de les formes més bàsiques de relació humana, la taula. La proposta de Teatro Container 'La cocina pública' va a l'essència de la qüestió i planteja un dinar popular d'una economia de recursos escènics meditada i estudiada.

L'oficiant, micro en mà, amb prou feines intervé en la trobada, un encontre que acaba resultant tan interessant com curioses són les persones que acaben, per atzar, assegudes prop. L'escenografia, mínima, uneix diferents peces de roba dels habitants de Tàrrega, metàfora del que a sota s'escenifica de forma espontània. A falta de més aportacions o discurs, l'obra gira al voltant del folklore dels plats que cuinen les habitants de la ciutat seleccionades.

Quan s'obre el micro, intervenen les persones prèviament pactades amb la companyia. Ningú més s'hi anima perquè cap element, a excepció del vi, treballa per esperonar els espontanis. Tan natural, en definitiva, com qualsevol dinar de festa major, tan substancial que ens arribem a plantejar si assistim a un espectacle o a una altra cosa.