La cocina pública

Nous formats

informació obra


Companyia:
Cia. Obskené, CCOT
Direcció:
Ricard Soler i Mallol
Sinopsi:

A la cuina hi desenvolupem la creativitat connectant amb la nostra tradició culinària. En preparar un plat, en determinar i combinar els ingredients, operem al mateix territori que la creació artística. La Cocina Pública és una cuina ambulant, albergada en un contenidor marítim. 

Una experiència a la recerca de receptes i d'aromes que fan aflorar històries, que rememoren personatges i que revelen moments íntims carregats de sabors i d'humanitat. Els veïns del barri cuinen amb els comensals, generant una saborosa trobada social que permet el reconeixement dels diversos costums culinaris dels habitants d'un territori.

Crítica: La cocina pública

08/09/2016

Entre el teatre quotidià i el dinar espectacle

per Jordi Bordes

Un projecte tant senzill com pot ser fer una petita litúrgia del dinar de sempre. Del de casa. Perquè els cuiners són (si més no, a Tàrrega) mestresses de casa que fan els plats que surten de la seva memòria. No hi ha representació de res. Tot és natural, i permet que el dinar, vist en l'òptica d'espectacle, permeti realitzar accions inimaginables en els altres espectacles convencionals. Com saludar-se i brindar amb vi del Priorat (tot parteix de la idea de quilòmetre zero).I explicar-se la vida, si cal. Sabent que, difícilment, es tornaran a trobar. Hi ha un nexe que uneix a tot espectador i cal esbrinar quina és la raó comuna. Per a la majoria, el teatre. Però també hi ha veïns de Tàrrega que han estat convidats pels artistes voluntaris. que amenitzen el dinar amb música o llegint fragments d'El Quijote.  

Per Nadal, els nebots pugen a la cadira i reciten el seu verset. A La cocina pública ho pot fer qualsevol. El micro és lliure. Aquest espectacle, que neix amb voluntat d'art menor o art comú, va convertir-se en la salvació per a milers de veïns de dotze barris de Valparaíso, després d'un incendi urbà que els va deixar sense llar. La companyia Teatro Container va traslladar la seva cuina bretona (la besàvia bretona d'un dels actors, que ara viu a Xile) i reciclant d'arreu van construir una cuina miraculosa. I és que l'espectacle La cocina pública té la particularitat de construir-se des de bon principi amb un container buit. Només recuperen la cuina i, tots els altres estris es repesquen de botigues de segona mà. A Tàrrega, han buidat els magatzems de Cáritas. I els usuaris han tingut sort que una entitat juvenil els  hagi cedit una taula llarguíssima amb sostre. Tant senzill, tan directe.

Evidentment, no hi ha la voluntat de construir una dramatúrgia com sí que va ser  l'experiència entre La rueda i Vaca35: Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido (Tàrrega 2015). No és nou l'ús de la gastronomia al teatre però sí que és un element que esdevè prou revelador i, per la complicació logística, prou insòlit: Compartir un àpat ajuda a trencar les barreres de sempre entre els espectadors. I aquesta frescor ja val un bon brindis!