La dona del sac és una acció poètica i visual que posa de manifest, de forma metafòrica, el pes que carreguen les dones en l’actualitat. Una intèrpret arrossega 100Kg de sorra, ficada en sacs, en un espectacle itinerant que vol denunciar les dificultats de certs actes quotidians: la feina, la formació, l’empoderament polític i personal, la família, la societat… Els sacs la retenen, les extremitats es dobleguen. Però malgrat els impediments, s’esforça per seguir avançant, sempre endavant.
Una dona arrrossega pedres. Les té lligades als canells, als turmells i a la cadera. els sacs s'arrosseguen per terra i dificulten el pas. és un repte titànic que vol il·lustrar les dificultats de les dones en el seu espai social. Tenen massa càrregues, més que els seus companys masculins. Una reinvidicacio que soona ben propera en el Conillet de Marta Galán, per exemple. La peça es completa amb textos, redactats per col·lectius locals sobre la precarietatt femenina, ala feina, en la llar, al carrer. Tot i que no s'exclogui ningú ni en l'escriptiira, ni en empényeer els sacs, ni en escriure la redacció, sempre és la dona la que acapara l'atenció. Una peça que remet molt bé al teatre físic i de pes social de La Buena compañía. Artanza López i David Franch (que té ujna llarga trajectòria que es remunta a 96º, Amaranto...) van presentar-se al Versus amb Osos en el agua. Ara, al carrer, mantenen la contundència física, cedeixen la càrrega emocional del text als propis espectadors i mantenen una intensitat, que captura l'atenció de la gent del carrer. Amb mmolt poc, són capaços de traçar un univers molt complert, a paartir de les mirades i la força dels que hi intervenen esppontàniament. Hha vida, hi ha esperança, perquè les injustícies estan ben acotades per tothom. Bona feina que mereix arrossegar les peddres i la denúncia en moltes altres places.