Un interessant monòleg, en el que es donen la visceralitat i la reflexió i en que l´actriu Maria Ten demostra la seva versatilitat interpretativa desdoblant-se en quatre noies diferents. En la seva vesant de directora, l´autora-actriu, demostra un bon sentit del ritme, un adequat sentit de l´espai i un encertat enginy en saber jugar amb una escala metàl·lica plegable (metàfora d´arribar al cim, d´aconseguir l´èxit?). Aquesta escala és utilitzada per donar sentit i volum als espais on la-les protagonista-es dona vida a les seves reflexions Ho fa de forma tan convincent que acabes oblidant l´escala, i veient la cambra, el sofà, la cadira, el refrigerador, el camí de muntanya, la platja i la immensitat del mar.
A costat i costat de l´escenari, un micròfon i una llum-pampalluga de discoteca i a l´altre una peixera il·luminada….on la protagonista crida la seva ràbia i vesa l´adrenalina, ben sonora al micròfon, ben sorda i reprimida a la peixera. Darrera l´escala, que ocupa el centre, al fons de l´escenari els noms de les diverses protagonistes que s´encenen quan arriben les seves escenes respectives.
L´una una aspirant actriu que es desespera enviant dossiers buscant feina, arriscant la seva relació en parella i amb la necessitat de demostrar-li i demostrar als seus pares que el seu somni-vocacional és real i té sentit. ¿Que passaria si la protagonista de La filla del mar, d´Angel Guimerà, l´Agata fos una aspirant a actriu del segle XXI?.
L´altre buscant el camí de l’èxit, triomfar, arribar al cim, però sense saber exactament quin es el camí. Una tercera que es mostra molt insegura i creu però te por de seguir la intuïció, presonera del dubte, sempre el dubte, la por a equivocar-se. La quarta, empresonada per complexes que la fan parlar de forma sofisticada, buscant conèixer i esta al costat de les persones d´”èxit”, però saben que els personatges secundaris són només per omplir i que mai ningú se´n recorda d´ells.
Es un crit, son unes reflexions vitals, de persones joves, però moltes de les seves angoixes, de les seves pors i les seves inseguretats, les podem traslladar a qualsevol edat. Reflexions que tots-totes ens fem en molts moments de la nostra vida.
Maria Ten i el talent compartit de Les Fugitives
Maria Ten va fundar amb Judith Corona i Laia Pujol, el 2016, la Companyia Les Fugitives. Les tres es van titular a l´escola Nancy Tuñón i Jordi Oliver. Son tres lluitadores, tres actives i talentoses Mosqueteres que ni falta els hi fa en D´Artagnan. El camí es fa caminant i no han parat de crear i portar endavant projectes, fent-los realitat. Fruit del seu talent i del treball compartit, respectant la independència de cadascuna, han creat tres microteatres, cinc obres de teatre, un espectacle de carrer i han obert un espai propi, la Sala Siconi (Rosselló, 461).
El primer espectacle, Nas vermell (2016), es va representar al Centre Cívic Fontana i desprès va sortir de gira. A continuació, Soc puta, i què? (2017) (Sala de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona i gira. Segueix, A la merda el 3.0! (2018), als MicroTeatre, el mateix any, Veu de dona, a la Sala Atrium i gira. El 2019, Sibil.la, espectacle de carrer, presentat al Festival Estació Escenik. Del 2018 al 2021, representacions de Dona de foc en diferents llocs i gira. El 2021, estrena de La dona que va cridar tant que es va buidar (Sala Siconi i Sala Fènix). Fins el 24 d´octubre i al Teatre Tantarantana, podeu veure el seu darrer muntatge col.lectiu, Te deix la mar com a penyora, basat en la reconeguda novel.la de Carme Riera. Es una producció de Les Fugitives, en la que la dramaturgia és de la Judith Corona i Maria Ten, qui co-dirigeix amb la Laia Pujol, que també ha fet l´escenografia i el vestuari. Judith Corona, actua junt a les actrius Gina Clotet i Rafaela Rivas i Clara Gorrias (veu i teclat).
Maria Ten a més, es llicenciada en Periodisme i compagina les seves actuacions com a actriu, directora, participacions en diversos curts i audiovisuals, amb la seva tasca de narradora oral per Llibreries i Biblioteques.
Fins el dia 24 d´octubre i al Teatre Tantaranta
Per saber-ne més d´ella i d´elles, us aconsellem que consulteu les seves cuidades pàgines web, www.mariaten.cat i www.lesfugitives.cat
text: ferranbaile@gmail.com
