La gallina dels ous d'or

Teatre

informació obra


Direcció:
Ramon Molins
Producció:
Zum-Zum Teatre
Intèrprets:
Begonya Ferrer, Ramon Molins
Composició musical:
Ricard Lacy
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Us agraden els diners?... Molt? Els grangers d'aquesta història no perdien el temps pensant en els diners i sempre repartien el poc que tenien amb qui més ho necessitava, però un dia va arribar una gallina a la seva granja i va pondre un ou d'or. Us imagineu si us passa a vosaltres? La gallina dels ous d'or és una història que conta que el diners són un "cuento".


Espectacle finalista a la categoria familiar del Premi de la Crítica 2017


Crítica: La gallina dels ous d'or

14/04/2018

Fusteria teatral eficaç

per Jordi Bordes

Zum zum Teatre es recolza en un conte clàssic per desenvolupar molt més la relació dels actors amb la pròpia obra. Ho fan amb una senzillesa insultant, ben directe, que revela on han comprat els llums o de quina procedència és l'ukelele, fent mofa (i utilitzant, alhora) el recurs de la cançó per fer més atractiv la funció. Com en moltes obres de les companyiees històriques, l'espai té una persoonallitat pròpia, de cambra dels mals endreços, en què (com en el joc infantil) cada element guanya el paper protagonista i sorprèn. La gallina misteriosa, agraïda entra enuna granja que acullen tota bestiola despistada. Des del pelicà als flamencs. Són feliços amb les seves dèries i misèries. Però adonar-se que l'or els permet fugir del seu dia a dia, els alllunya alhora del seu ordre vital i acaba perdent el ritme pausat, d'esquena encorbada, dels protagonistes. 

Una peça blanca de veritable fusteria teatral no només per la seva capacitat d'armar una història (i  anar-la desgranant, sense oblidar ni fills ni  pares), si no per l'espai fet, aparentment de trossos de fusteria que li donen un to poètic, de conte tendre, immillorable. És un espai que respon al resultat de l'habitació del fill quan ha acabat de jugar amb tot el que ha trobat pels calaixos dels jocs, una barreja d'elements, que aporten una coherència impensable.

L'enllaç a Youtube no està disponible.