La gallina dels ous d'or

informació obra



Direcció:
Ramon Molins
Producció:
Zum-Zum Teatre
Intèrprets:
Begonya Ferrer, Ramon Molins
Composició musical:
Ricard Lacy
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Us agraden els diners?... Molt? Els grangers d'aquesta història no perdien el temps pensant en els diners i sempre repartien el poc que tenien amb qui més ho necessitava, però un dia va arribar una gallina a la seva granja i va pondre un ou d'or. Us imagineu si us passa a vosaltres? La gallina dels ous d'or és una història que conta que el diners són un "cuento".


Espectacle finalista a la categoria familiar del Premi de la Crítica 2017


Crítica: La gallina dels ous d'or

07/07/2017

Una gallina que pon premis

per Iolanda G. Madariaga

No és gens fàcil treure la pols a un conte moral com el de La gallina dels ous d’or: un conte sobre l’avarícia; aquest vici que sembla enterrat en el més profund dels fonaments de l’hiperconsumisme. Zum-zum Teatre amb la dramatúrgia i direcció de Ramon Molins n’han fet un magnífic espectacle per a tots els públics. Després de La nena que vivia en una capsa de sabates -un espectacle realitzat en vídeo mapping-, han pres conte tradicional i han sabut fer-ne una lectura directament connectada amb l’actualitat. La granja d’aquesta versió és una granja-refugi per a les aus migratòries que s’han perdut. Els grangers que les acullen són una parella d’ancians encantadors que, malgrat els seus escassos recursos econòmics, ofereixen aliment i seguretat a totes les aus que s’hi atansen -sovint a desgrat dels seus veïns. La posada en escena té una estètica pròpia dels contes de fades, plena d’enginys fabricats amb quatre andròmines que resulten atractius i divertits. La interpretació barreja els titelles i l’ús de la màscara. A poc a poc, amb una lentitud buscada i desitjable, es va desgranant una història farcida de gags típics dels espectacles de pallassos. La reiteració és aquí un recurs ben usat que dona al públic la possibilitat d’anticipar-se a l’acció i desencadena la hilaritat dels més petits. La música enregistrada es sincronitza amb la interpretació dels dos actors que canten en directe, amb algun gag de per mig que esdevé una clicada d’ull al públic. Aquesta gallina no farà rics als seus artífex però de ben segur que els durà moltes satisfaccions. De moment, ja ha post el Premi FETEN 2017 a la millor direcció i dos premis Drac d’Or 2017 en la Fira de Titelles de Lleida.

L'enllaç a Youtube no està disponible.