La historia interminable

Teatre | Musical

informació obra


Sinopsi:

La Res no està fent desaparèixer els seus paisatges i les seves criatures màgiques. Per evitar-ho, l’Emperadriu Infantil envia a Atreyu el guerrer a buscar una solució en una aventura heroica i desesperada.

Aquesta és la història del llibre que Bastian, un nen que estima la lectura, descobreix a la llibreria del senyor Koreander. O és el llibre qui ha trucat a Bastian?

Éssers fantàstics, bruixes, silfs nocturns, gegants botiguers, dracs voladors… Bastian queda fascinat pel llibre mentre llegeix les aventures d’Atreyu com si les estigués vivint.

Tant de bo ell pogués ajudar l’Emperadriu Infantil…

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La historia interminable

16/01/2024

Tot un doll de fantasia interminable

per Andreu Sotorra

Que els neofeixistes del partit d'ultradretà Germans d'Itàlia, que han aconseguit situar per votació popular la seva líder Giorgia Meloni, antiga admiradora de Mussolini, al capdamunt del govern italià, hagin batejat la seva festa anual celebrada a mitjan desembre a Roma amb el nom d'Atreiu, un dels personatges de la novel·la «La història interminable», de l'escriptor alemany Michael Ende (Garmisch-Partenkirchen, Baviera, 1929 - Stuttgart, 1995), i que l'hagin adoptat com el seu referent cultural és una tria que no es mereix l'obra de l'escriptor de literatura fantàstica més universal del segle XX, autor també de novel·les igualment multillegides per moltes generacions de joves com «Momo» o «Jim Botó i Lluc el maquinista» o «La poció del desig», entre moltes i moltes altres.

¿Què han trobat en el personatge d'Atreiu els ultres de Giorgia Meloni? ¿Quina és la seva identificació amb un jove indi de ficció, de pell verda, que rep l'encàrrec de salvar Fantasia i l'Emperadriu? Evidentment, els Germans d'Itàlia hi veuen la salvació del que consideren la seva pàtria i l'exaltació de la seva líder que tenen com una emperadriu romana. Que el jove Atreiu es vegi barrejat amb braços alçats feixistes no li faria gens de gràcia a Michael Ende i, si fos viu, segur que hauria intentat evitar aquesta manipulació.

En tot cas, els Germans d'Itàlia s'han quedat amb l'anècdota sense entrar en el fons de «La història interminable» de Michael Ende, que és una al·legoria de la llibertat d'imaginació i de la llibertat de viure a través del llibre màgic que llegeix un altre personatge de la història, Bastian, tímid, i també víctima de buylling —interpretat aquí per nenes actrius per salvar el dilema del canvi de veu blanca en els nois actors—, i que a través de la lectura, Bastian, experimenta el seu alliberament i descobreix la força de la fantasia que el porta a sentir una simbiosi amb el jove indi Atreiu de la ficció.

Tot això ve a tomb perquè la gran producció musical de «La historia interminable», després de tres versions cinematogràfiques i múltiples adaptacions audiovisuals —alguna desautoritzada per l'autor per falta de fidelitat a l'original— tornen a posar d'actualitat els noms d'aquests dos personatges i els de la resta que configuren la novel·la de Michael Ende.

L'espectacle és una apoteosi d'il·luminació, de color, d'efectes especials, de vestuari, d'una espectacular escenografia i d'un bestiari fantàstic de dracs, gegants i monstres màgics, que resumeix en dues hores i mitja la densitat de l'univers que va crear Michael Ende en literatura i que ho embolcalla amb una composició musical d'Iván Macías amb una barreja d'una vintena de peces melòdiques, algunes pròpies del gènere del teatre musical i d'altres d'estils més urbans i populars.

A més, la producció d'aquest musical, que ja va esclatar en la seva temporada a Madrid, ha obligat a remodelar l'estructura escènica del Teatre Apolo del Paral·lel, sobretot sota l'escenari, i aporta escènicament l'ús de l'animatrònica que converteix en gairebé reals alguns personatges fantàstics com el drac Fújur, de sis-cents quilos de pes, que ha estat elaborat amb una cinquantena de metres de roba de peluix.

Estem parlant d'un muntatge amb prop de més de trenta intèrprets, entre actors, ballarins, cantants i infants, a més dels tècnics i manipuladors, uns quaranta més, portadors i conductors de les peces fantàstiques com el Cargol de curses, el Cavall Artax, la Tortuga Vetusta o el Menjarocs, que han necessitat un equip d'una trentena d'artesans per a la seva elaboració i que recorren, com deia abans, al recurs electrònic de l'animatrònica, robots manipulats a distància que si bé són habituals en el cinema fantàstic, no ho són tant o no ho són gens en el teatre.

Amb més de dos-cents canvis de vestuari, hi ha també una important caracterització de perruqueria amb un centenar de peces de cabell natural. I, atenció, malgrat que no parlem d'una pista de circ sinó d'una sala tancada, la companyia no s'està de jugar arriscadament amb el foc, l'aigua i la neu.

«La historia interminable» és tot un doll immens de fantasia que enlluerna els espectadors de totes les edats, els que van créixer amb el món de fantasia de Michael Ende i els que, ara que no es llegeix tant com abans, poden trobar en l'espectacle un impuls per abocar-se també a la riquesa que conserva l'obra literària original. (...)