Infanticida

Teatre | Òpera

informació obra


Autoria:
Víctor Català (Caterina Albert)
Composició musical:
Clara Peya
Dramatúrgia:
Marc Rosich
Direcció:
Marc Angelet
Intèrprets:
Neus Pàmies
Escenografia:
Laura Clos 'Closca'
Vestuari:
Marta Rafa
Assesoria de moviment:
Maria Salarich
So:
Gerard Marsal
Interpretació musical:
Gerard Marsal
Sinopsi:

INFANTICIDA és un crit d’una dona, la Nela, que intenta trobar una escletxa de llum en un món fosc i desolador. Una dona valenta i apassionada que s’enfronta a tot allò que l’envolta per l’anhel de llibertat, pel desig de trobar una manera de fer i viure pròpia. Per la necessitat de l’amor, del plaer i d’escapar del context opressor on es troba immersa.

INFANTICIDA és un crit en forma de cançó. És una necessitat de trobar en la música una visió dels fets contemporània, nova, fragmentada; però sobretot d’apropar-se, a partir de la música, al món sensorial, emotiu i oníric d’una dona que acaba de cometre un crim.

El monòleg dóna veu a una dona, l’autora de la qual va haver de silenciar la seva pròpia per poder ser lliure com a artista. La Infanticida no va estrenar-se fins seixanta anys després de la seva escriptura, perquè era un text incòmode, perquè qüestionava uns dogmes preestablerts sobre la funció de la dona en la societat; Caterina Albert va trencar amb un mite irreductible fins al moment: l’instint maternal.

Donar-li veu avui és més necessari que mai.

Avui que ens adonem que els clixés femenins i de feminitat segueixen sent vigents i que la condició femenina comporta encara moltes limitacions.

Avui que seguim vivint en una societat repressora i castradora de les llibertats més bàsiques.

Donar-li veu avui, ens sembla un deure.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Infanticida

10/11/2021

Encara em pregunto: per què?

per Josep Maria Viaplana

Vist el divendres, 5 de novembre de 2021 al Teatre Nacional de Catalunya (Sala Tallers).

En ocasions, al veure un espectacle per primera vegada, i que la primera impressió no sigui bona malgrat els comentaris positius que un rep de diverses fonts, cal fer un segon visionat. És el cas d'obres de les quals fer la crítica després de veure la segona funció, un temps després de la primera, com per exemple El despertar de la Primavera o Singing Talent Show  vistos al Teatre Gaudí de Barcelona. En el cas que ens ocupa, el primer cop que vaig veure 'Infanticida' va ser al Teatre de Lloret de Mar, el març d'aquest mateix any.

A la Sala Tallers del TNC, sense cap mena de dubte, les condicions sonores, i en general, tècniques, van ser immillorables, i no es pot dir res en contra de la interpretació de l'actriu, Neus Pàmies, que tant quan cantava com quan deia el text, ho feia acurada. Tret que en algun moment, i pels molts efectes que afegien a la seva veu, alguns paràgrafs resultaven difícils (o impossibles) d'entendre correctament. Està clar que els responsables d'aquesta versió del monòleg de la Caterina Albert (Clara Peya, Marc Angelet i Marc Rosich, tots ells excel·lents en el seu camp), van voler ressaltar el clima opressiu del medi rural on ha nascut i crescut la protagonista, i amplificat fins a la desesperació pel fet de ser dona, jove, verge i casadora.

Però...

Segueixen semblant-me sobrers tots els afegits a un text que s'explica per sí mateix de manera fantàstica, i aprofitant que la Neus Pàmies el diu, quan la deixen les directrius, esplèndidament, sense haver de recórrer a efectes de so (que com dic, de vegades dificultaven entendre el text), llums, músiques que ben bé semblen sorolls en moltes ocasions, i la 'desconstrucció' del text que fa que el públic idoni per a aquest espectacle sigui només aquell que conegui i reconegui la trama que dibuixa l'original.