La Julieta

Teatre | Familiar

informació obra


Adaptació especial per al festival del muntatge "Tot assajant Cyrano, o el dia que l'actriu va arribar massa aviat", un treball en el que una actriu topa amb un tècnic de teatre municipal desvagat. En la peça intervé el mateix Broggi com a antagonista d'un personatge actiu, com és el de l'actriu desesperada per l'incompliment de la resta de la companyia. La situació permet recrear escenes clàssiques amb bona dosi d'humor, i tot construït amb els parracs que van trobant pel teatre mig desballestat.
Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Rosa Gàmiz, Oriol Broggi
Il·luminació:
Guillem Gelabert
Vestuari:
La Perla 29
Producció:
La Perla 29
Ajudantia de direcció:
Marc Serra (regidor)
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

Oriol Broggi dirigeix de nou a Rosa Gámiz en un espectacle de públic familiar a partir de la història de Romeo i Julieta. Altra vegada una proposta que acosta els textos clàssics als més petits de manera directe i sense filtrar. Això sí, sempre vigilant que l’atenció de les criatures no es perdi ni un moment amb una proposta que atrau i sedueix des del primer moment.

​* Amb l’entrada de l’espectacle s'oferirà una xocolata amb melindros.


Crítica: La Julieta

19/04/2015

Amb uns quants vestits i una bona història

per Iolanda G. Madariaga

L’aposta d’Oriol Broggi per un teatre senzill i sense massa artificis es fa patent també en aquesta Julieta concebuda per a un públic infantil i juvenil. La Julieta compta, a més, amb la codirecció de Joan Arqué i amb l’experiència de Rosa Gàmiz que signa també la dramatúrgia. Aquella caixa negra -o espai buit- on tot i cap i tot és possible és a La Julieta tan màgica que, amb uns quans vestits i la gràcia de Rosa Gàmiz, ens trasllada a un món de palaus, jardins i mausoleus tardomedievals. Un teatrí i uns draps blancs acaben de donar forma a l’espectacle, puntuat per una acurada il·luminació. Entrem quasi sense adonar-nos en la més coneguda de les tragèdies shakespearianes: uns apunts sobre el món del teatre –potser prescindibles-, i som de ple a la Verona de Capuletos i Montescos. Rosa Gàmiz ha sabut escollir els versos més granats de la tragèdia de Shakespeare, introduint-los en un relat senzill i fent-los lluir, tan per la seva ubicació dins l’espectacle, com per l’exquisida dicció de l’actriu. De la història en si no cal parlar-ne, però s’ha de remarcar la força que té, en aquesta versió tan especial, l’absurd de l’odi que ha llevat la vida al dos joves quan just començaven a disposar-ne. La Julieta és un espectacle de joves i per a joves, una bona manera d’acostar-se al més gran dels clàssics que encisa també als no tan joves.


Trivial