La llavor del foc

Familiar

informació obra


Dramatúrgia:
Carlota Subirós
Direcció:
Carlota Subirós
Ajudantia de direcció:
Clara Manyós
Composició musical:
Roger Aixut i Laia Torrents (Cabosanroque)
Vestuari:
Roger Aixut i Laia Torrents (Cabosanroque)
Producció:
Temporada Alta 2016, LA BLANCA, Performing Arts Lab
Companyia:
Cia. MariaAntònia Oliver, Frikar Dance Company
Sinopsi:

Com va aparèixer la vida a la terra? D’on neix un arbre? I un ou? L’únic protagonista de La llavor del foc és el Viatger, un enigmàtic Viatger que visita les classes dels nens i nenes de 4rt de primària de les escoles de Salt i Girona (a prop de 70 classes de forma completament gratuïta) per explicar-los una pila d’històries sobre l’origen del món. Històries que recullen mites de cultures tan aparentment allunyades entre si com les de l’Àfrica central, l’Índia o Grècia.

Un espectacle ple de poesia, música i imaginació que convida nens i adults a gaudir del diàleg entre cultures i a donar resposta a les grans preguntes de la història de la humanitat. El Viatger, interpretat per l’actor català i gambià Babou Cham, comparteix la seva pròpia experiència recollint mites d’arreu del món dins d’una maleta plena de terra.

Un projecte coproduït per Temporada Alta amb el convenciment que la cultura és una forma d’integració i que és imprescindible la introducció de l’art a l’ensenyament.

Crítica: La llavor del foc

01/04/2017

Històries a l'ombra d'un baobab

per Jordi Bordes

Fa més de cinc anys que l'actor Babou Cham amb la directora Carlota Subirós arrencaven la seva primera aventura en el teatre familiar. Aquell embrió al Mónllibre ja parlava d'un home que vagava pel món escoltant històries i explotant la seva oralitat, captivant tot tipus d'espectadors principalment menuts, tot i usar mites per explicar-se el naixement del món i maneres per conviure-hi iperquè aquest sobrevisqui. Ara, després de l'estrena al darrer Temporada Alta, ha arribat a la mostra d'Igualada. En un espai insòlit, enmig d'unes botes dins d'una nau mig abandonada, la veu del personatge ressona quan canta per tots els racons i modula la veu en la narració: si ha d'expressar el naixement de la primera forma de vida ho fa xiuxiuejant i esclata quan narra la sepearació del cel i de la Terra. Fins que van quedar a una distància suficient per evitar un nou aiguabarreig nefast per a la Vida. 

Cham connecta amb els nens, que els demana puntualment ajuda i escampa (i recull) llavors entre l'audiència. Usa, principalment, elements naturals tot i que puntualment també treu de la bossa vegetació, o joguines de plàstic. És igual. Aquest viatjant de maleta misteriosa accepta tot allò ue és net de cor i amb voluntat d'imaginar com va néixer la Vida o com s'ha  de mantenir el cicle vital tot fwent veure que la omnipotència de l'Home ho pot trasbalsar tot, que els poderosos mai seran com Pangú, qui, segons la tradició xinesa permet la llum i la nit., el Cel i la terra fèrtil. La llavor del foc recull mitologia d'arreu, i ho barrjea amb el que poderien ser cançons de bressol senegaleses. Que Cham les canta des del fons de l'ànima. I commouen íntimament. Finalment,  expressa l'aportació de Prometeu a la humanitat: el foc, i estalvia les conseqüèncoes terribles que va patir quan els déus van descobrir el seu robatori de bones intencions.

La llavor del foc apel·la al teatre més ritual, amb un to que evoca el Tierno Bokar (Grec, 2004) de Peter Brook. Son contes a la vora del foc. O a l'ombra d'un baobab plaents d'escoltar, que donen ganes d'intervenir-hi, a mitja veu, com qui narra en secret la raó més important: la Vida i adverteix la responsabilitat de l'Home: Respectar-la. Sense càstigs divins, només per l'amor d'entendre, per la màgia del foc (que apareix i desapareix hipntòtic) i  que sempre escalfa.