La llavor del foc

Familiar

informació obra


Dramatúrgia:
Carlota Subirós
Direcció:
Carlota Subirós
Ajudantia de direcció:
Clara Manyós
Composició musical:
Roger Aixut i Laia Torrents (Cabosanroque)
Vestuari:
Roger Aixut i Laia Torrents (Cabosanroque)
Producció:
Temporada Alta 2016, LA BLANCA, Performing Arts Lab
Companyia:
Cia. MariaAntònia Oliver, Frikar Dance Company
Sinopsi:

Com va aparèixer la vida a la terra? D’on neix un arbre? I un ou? L’únic protagonista de La llavor del foc és el Viatger, un enigmàtic Viatger que visita les classes dels nens i nenes de 4rt de primària de les escoles de Salt i Girona (a prop de 70 classes de forma completament gratuïta) per explicar-los una pila d’històries sobre l’origen del món. Històries que recullen mites de cultures tan aparentment allunyades entre si com les de l’Àfrica central, l’Índia o Grècia.

Un espectacle ple de poesia, música i imaginació que convida nens i adults a gaudir del diàleg entre cultures i a donar resposta a les grans preguntes de la història de la humanitat. El Viatger, interpretat per l’actor català i gambià Babou Cham, comparteix la seva pròpia experiència recollint mites d’arreu del món dins d’una maleta plena de terra.

Un projecte coproduït per Temporada Alta amb el convenciment que la cultura és una forma d’integració i que és imprescindible la introducció de l’art a l’ensenyament.

Crítica: La llavor del foc

08/04/2017

La recuperació de la paraula

per Iolanda G. Madariaga

Sovint en venen al cap unes paraules de Juan Mayorga a propòsit del tòpic “una imatge val més que mil paraules”. Deia el dramaturg: ...sobre todo si esa imagen es de Valle Inclán o de Baudelaire. De pronto uno con palabras crea una imagen como Cristo caminando sobre las aguas... És el que fa Babou Cham, crear amb paraules potentíssimes imatges sobre l’origen del món, de l’univers, de l’espècie humana... recrear les històries amb les que la humanitat s’explica a sí mateixa. Per fer-ho només li cal la paraula ben dita, en el moment precís i uns pocs elements d’atrezzo on recolzar els seus propòsits. L’espectacle s’inicia amb l’aparició del viatger que sembla venir de lluny i que es presenta lleuger d’equipatge. Ens ofereix als assistents, un a un, un grapadet d’arròs. Així, en simbòlica comunió, ens parla d’una immensa mamella d’on va brollar la llet primigènia que va esdevenir la llavor de l’arròs. D’aquesta manera explicaven a la Xina la importància d’una petita llavor, origen del nodriment de milions d’éssers vius. Babou Cham va enllaçant relats mítics de diferents continents convocant-nos al cercle sagrat on el temps s’atura i present, passat i futur es barregen. El lloc on el sincretisme no tan sols és possible sinó que es fa imprescindible. Com si d’un encantador de serps es tractés, el seu relat sona a música encisadora i de la seva maleta en surt el fang, el brot i el foc... i Prometeu -o una versió d’aquest. S’afegeix, a les funcions de la Mostra, la singularitat de l’espai escènic: un antic celler. Un site específic que esdevé, per les seves connotacions, un excel·lent marc que l’actor ha sabut jugar sota la intel·ligent batuta de Carlota Subirós.