La millor carta als Reis

Familiar | Musical

informació obra


Intèrprets:
Gerard Flores, Olga Fañanàs, Marc Miramunt, Xavi Soler, Mariona Campos, Mª Agustina Solé
Escenografia:
Tero Guzman, Lleo Quintana, Jove Teatre S.L.
Composició musical:
Ferran Gonzàlez, David Ávila
Direcció Musical:
Olga Fañanàs
Coreografia:
Esther Pérez
Vestuari:
Lleo Quintana
Autoria:
Macià G. Olivella
Producció:
Jove Teatre S.L.
Il·luminació:
Francesc Campos
So:
Francesc Campos
Text:
Albert Gràcia
Sinopsi:

Arriben les Festes Nadalenques. En Jan Bon Jan ha passat un any sencer aprenent i preparant-se per fer realitat una de les seves màximes il·lusions: ser patge i carter del Reis Mags.

El que més desitja és poder lliurar a Ses Majestats la millor de totes les cartes  que els hi adrecin. Una carta que sigui especial, única. En la seva recerca, en Jan descobrirà que cada nen és un món, que hi ha moltes menes de cartes i que totes són la millor perquè cada una d’elles guarda dintre seu el que no hauríem de perdre mai, el mateix que mou al Jan: La il·lusió. 

En el seu recorregut ens passeja per diferents situacions que ens dibuixen nens i nenes molt diferents, amb necessitats molt diferents, que volen veure fer realitat el seu somni la Nit de Reis.

Crítica: La millor carta als Reis

21/12/2015

La metamorfosi de La Trepa

per Andreu Sotorra

Després de la llarga trajectòria de la companyia La Trepa, semblava difícil que els seus integrants fossin capaços de practicar una nova metamorfosi i, tot i ser gairebé els mateixos, reaparèixer rejovenits i en un espectacle de factura molt actual on són capaços de fer els papers més diversos, des dels infants —creïbles i sense caure en el risc de l'infantilisme— fins als més espavilats que ja saben com s'ha de fer perquè les cartes als reis no caiguin en un sac buit —mai més ben dit—, per fer encara més salts de caracterització com a pares, com a avis o com a extres d'anuncis publicitaris de joguines.

'La millor carta als Reis' és un d'aquells espectacles que La Trepa podrà tenir en cartera, perquè no caducarà durant molt de temps, per quan arribin les dates de Nadal i Reis, i que podrà anar reposant tenint en compte que els espectadors als quals s'adreça es renoven constantment per llei natural.

Amb una varietat intensa de canvi de papers i de vestuari, el muntatge està fet de píndoles que mostren la varietat de gustos, desitjos, il·lusions, circumstàncies i situacions en què alguns infants es troben a l'hora de fer la seva carta als Reis. I en aquest sentit, el guió de l'obra té una sensibilitat especial a tocar, sense que es noti excessivament però que faci el seu efecte, qüestions com la igualtat de gènere, els rols nen-nena, els tòpics de joguines per a nens i joguines per a nenes, la prevenció sobre el rebuig a la diferència, la immigració i les cultures diferents, la criatura de casa més pobre, la d'una casa més benestant, la de cor fred i la de cor humil, sense oblidar el cas del nen que escriu la seva carta des de l'hospital i que demana només "la gorra". (...)