La motxilla de l'Ada

informació obra



Companyia:
Teatre al detall
Composició musical:
La Tresca i la Verdesca
Sinopsi:

La identitat sexual té més a veure amb els òrgans sexuals que tenim entre les cames o amb allò que tenim al cap? S’ho han preguntat els membres de la companyia Teatre al detall en imaginar una nova història (la tercera) protagonitzada per uns personatges femenins i, més concretament, per nenes capaces de vèncer les seves pors. La protagonista d’aquesta ficció basada en molts casos reals ho és força, de valenta. Quan va néixer es deia Adam i des de ben petit sentia que la motxilla invisible que duia (aquella que tots i totes portem i que anem carregant al llarg de la vida) li pesava massa. Cada condemna a la manera com se sentia, cada crítica a allò que li agradava, a les coses amb les quals se sentia identificada, afegia més pes a la motxilla. I ja no podia més. Somiava que era una nena i se sentia feliç, lleugera i lliure. Així que un dia va decidir “perdre la motxilla” i, amb la motxilla, també va perdre l’“m” del seu nom i l’“m” de masculí... i es va convertir en l’Ada.

La motxilla de lAda tanca una trilogia escènica i musical dedicada a les “nenes valentes”. Va començar amb LEndrapasomnis, en què una nena de nom Dormissona aconseguia vèncer les pors que li feien perdre el son i va continuar amb La nena dels pardals, un relat inspirat en un episodi de la història recent de la Xina en el qual una altra nena, la Ming Li, s’enfrontava a les lleis d’un dictador i ens mostrava la saviesa innata dels infants en salvar uns pardals injustament acusats de malmetre les collites. Totes dues han estat propostes amb un gran èxit. De fet, LEndrapasomnis (2014) va ser Premi de la Crítica al millor espectacle per a públic familiar i La nena dels pardals (2017) va tenir dues candidatures als premis Max i es va endur el Premi de la Crítica i el Butaca al millor espectacle per a públic familiar, a més del premi de la Mostra Igualada i el premi Enderrock de la Crítica al millor disc per a públic infantil i familiar.

Crítica: La motxilla de l'Ada

03/10/2021

¿Què amaga la motxilla de l'Ada(m)?

per Andreu Sotorra

La companyia Teatre al Detall no enganya: els dos impulsors de la idea d'aquest espectacle familiar, Xavi Idàñez i Txell Botey, han explicat honestament que per crear aquesta nova proposta del seu celebrat catàleg familiar es van basar en l'experiència personal d'uns amics seus que van viure la descoberta que el seu fill de 9 anys volgués fer el pas trans per convertir-se en nena. D'aquí ve que el seu espectacle «La motxilla de l'Ada» sigui el testimoni del petit Adam —avui segurament un adolescent— que un dia va perdre la "m" (Ada) i ara es diu Carla.

¿Però com es transcriu a un registre teatral i musical —el grup La Tresca i la Verdesca són uns habituals autors de banda sonora dels espectacles més coneguts de la companyia— un tema com el del gènere “trans” en un moment que és en ple debat social i polític i amb la intenció de fer-lo arribar als espectadors primerencs?

La resposta la dóna tot l'equip de la companyia: amb sensibilitat, sense sensacionalisme groc, també sense prejudicis, fugint del clixé de teatre “infantil” i adreçant-se tant als que poden ser interpel·lats en despertar-los el que porten amagat dins com als adults que els han d'acompanyar en aquest trànsit com als que no en viuran mai l'experiència i en seran observadors.

L'espectacle ha rebut els elogis des de la seva estrena —primer a la Mostra d'Igualada'21 i després dins el Festival Grec'21 al mateix SaT! on ara s'ha reposat en una breu temporada— i s'afegeix com un recurs imprescindible als intents anteriors d'àlbums il·lustrats, algunes novel·les per a joves i fins i tot alguna pel·lícula que ja s'han acostat de puntetes al tema. Atenció, doncs, al tresor que amaga aquesta “motxilla” de Teatre al Detall tan útil per facilitar la feina educativa dels centres d'ensenyament, dels pares i mares, dels tutors i tutores, dels monitors i monitores...

Una motxilla té un sentit metafòric. La comencem a portar tan aviat com posem els peus a terra. I l'arrosseguem tota la vida. La motxilla de l'espectacle també té aquest sentit metafòric. I els dos intèrprets van fent els papers de tota la història, una quinzena llarga: els dubtes dels pares en descobrir el seu fill que vol fer el trànsit, el paper del mateix protagonista —ara Adam ara Ada—, les anècdotes amb la relació amb el món i la gent que els envolta... I aquí és on el guió de Jordi Palet (Farrés Brothers) va fent evident les pors, els dubtes, les contradiccions, les incomprensions i les valentes decisions a l'hora de fer el trànsit. ¿N'hi ha prou a enterrar la motxilla per treure's el pes del damunt? En tot cas, és un pas imprescindible per descarregar la llosa penjada a les espatlles i plantar cara al futur.

Amb acompanyament de projecció d'il·lustracions, amb animació, amb les peces de la música de La Tresca i la Verdesca, una dotzena llarga, i unes lletres que són tan reveladores com el mateix guió, amb una subtil il·luminació, amb una escenografia senzilla perquè la força rau en el fons de la història i amb la direcció de Joan M. Segura Bernadas, «La motxilla de l'Ada» és un crit adreçat a una societat que també necessita fer el “trànsit” quan els pares de l'Ada s'adrecen als espectadors demanant que no cal que ho entenguin, només cal que ho respectin. De «La motxilla de l'Ada» ningú no en surt indiferent perquè és d'aquells espectacles únics i irrepetibles capaços de fer canviar la mirada del món que, per herència cultural, els espectadors puguin arrossegar... a la seva motxilla particular, esclar. (...)