La nina del cap pelat

Familiar

informació obra


Companyia:
Engruna Teatre
Dramatúrgia:
Mireia Fernàndez , Ruth Garcia
Direcció:
Marta Soler
Intèrprets:
Ruth Garcia, Mireia Fernàndez
Composició musical:
Albert Ciurans
So:
Albert Ciurans
Escenografia:
Guillermo Góngora
Vestuari:
Zeleste Carnero
Il·luminació:
Jordi Berch
Sinopsi:

La Nina se sent diferent de les altres andròmines perquè no té cabells i això la impulsarà a iniciar un viatge a la recerca d'uns cabells pel seu cap pelat

En un carro ple d'andròmines viu la Nina del Cap Pelat. La Nina se sent diferent de les altres andròmines perquè no té cabells i això la impulsarà a iniciar un viatge a la recerca d'uns cabells pel seu cap pelat. Durant el trajecte s'anirà trobant amb personatges que li mostraran les seves particularitats, allò que els fa especials, com: El Gegant del Pi; la Lluna la Pruna; el Sol Solet; el Patufet o el Cargol Treu banya.

Valors: A l'espectacle es mostren valors com la tolerància i l'acceptació de les diferències entre els individus. La proposta escènica inclou el reciclatge d'objectes, el qual potencia un dels missatges de l'obra: donar una segona oportunitat a les coses velles que ja no funcionen però que poden tenir noves utilitats.

Preferentment, per a públic de 3 a 6 anys.

Crítica: La nina del cap pelat

06/12/2013

buscant ajuda en els personatges dels contes clàssics

per Josep Maria Viaplana

Vist a FETEN 2013 (Gijón) en castellà.
L’espectacle ens explica, combinant la tècnica d’actors i titelles (les 2 actrius de la companyia), la història d’una nina, completament calba, que s’amoïna molt cada cop que algú li diu. Decidida a tenir cabell, surt de viatge, i es troba amb diversos personatges, molts d’ells de la tradició dels contes populars i cançons infantils catalanes, que miraran d’ajudar-la, sense gaire fortuna. Evidentment, la conclusió al final serà que cal acceptar-se a un mateix i conviure amb les seves característiques (ja que dir defectes no seria adient, ser calb o calba no et priva de gaire res), i ser capaç, sobretot, de que algú t’ho digui i això no et faci posar trist.
Un espectacle que es desenvolupa correctament, amb l’ajut d’un carro que ocupa l’escenari, i que en diverses posicions, va proposant-nos els diversos espais i personatges que hi surten. El ritme és pausat, de vegades un pèl massa, tot i que una de les històries va brillar amb llum pròpia, i que potser caldria aplicar a la resta: la del Patufet, un petit personatge amb barretina que va captar la nostra atenció durant els pocs minuts en què va conèixer la nina i li va proposar que es posés una col a la calba. Amb tot, l’espectacle funciona molt bé per a infants, especialment els més petits, entre -posem- els 3 i els 7 anys.
En la versió castellana a FETEN, era curiós veure aparèixer melodies com ‘El gegant del pi’, el ‘Sol solet’ o el ‘Patim, patam, patum’ del Patufet en un espectacle per a públic de fora de casa nostra, tot i que la traducció-adaptació donava una certa sensació de provisionalitat.