La nit de Helver

informació obra



Intèrprets:
Alba Florejachs, Sergi Torrecilla
Escenografia:
Xesca Salvà
Il·luminació:
František Fabián
Composició musical:
Michal Pavlívek
Autoria:
Caryl Churchill
Adaptació:
Marc Chornet
Direcció:
Joan Peris
Sinopsi:

Un drama íntim, "apretat com el puny d'un nen quan te por". Un menjador, un parell de persones i darrera la finestra ja arriba la destrucció.

Aquesta història té el seu origen al nostre passat en un país europeu inconcret als anys trenta, quan el règim feixista aconsegueix fer-se amb el poder.

Un home i una dona han creat una relació estranya entre ells basada en la dependència: Helver és un malalt mental i Karla entén que dedicar-se a ell és una manera de fer penitència ja que en un moment de la seva vida va donar a llum un nen malalt al qual va abandonar. Ara tots els sentiments de la dona es projecten en aquest jove, sense ser-ne ni mare ni germana.

El menjador, fins ara un refugi segur per la Karla i el Helver, es converteix en un parany per a tots dos.

Crítica: La nit de Helver

30/11/2015

Dues vides ofegades sota el buc de l'escala

per Andreu Sotorra

Per als espectadors que dins de l'últim Festival Grec 2015 van veure al Teatre Romea, en versió original bosniana, amb la resistent companyia Kamerni Teatar de Sarajevo, l'obra 'La nit d'Helver', ara tenen l'oportunitat de respescar la mateixa obra, però en versió catalana de Xavier Farré, espluguí expert en literatura polonesa, i en una proposta més de cambra a la Sala Atrium que fa encara més humans els dos personatges del drama. (...)

A 'La nit de Helver', un noi amb les capacitats mentals disminuïdes (Helver) se sent atret per un líder de carrer que li ha facilitat uniforme, gorra, insígnia, botes de soldat, banderola vermella i, sobretot, una sortida que, per a ell, afeccionat a col·leccionar figuretes de soldadets de plom, és com fer realitat el joc virtual de la guerrilla però portat al carrer, amb soldadets de carn i os, amb persones marcades a qui poder insultar i, com passa amb un vell botiguer del barri, enfrontar-s'hi i cremar-li la botiga. L'altre personatge (Karla) és una dona que li fa de mare, de companya i d'amiga, que l'ha acollit probablement per fer-se perdonar el pes que arrossega d'haver abandonat una filla nascuda amb síndrome de Down, d'un pare a qui ja no ha vist mai més. (...)

L'actor Sergi Torrecillas sap impregnar amb veracitat el perfil del noi amb deficiències mentals, obsessiu amb les seves explicacions, cada vegada més autoritari amb la dona que li fa de mare, esposa i companya, més militaritzat, convertint en joc allò que ell ha après del carrer del seu líder: marcar el pas, fer flexions, anar d'acampada —ni que sigui sota la taula del menjador—, aprendre les posicions de ferms o descans...

L'actriu Alba Florejachs —que s'oblidin els espectadors de la seva etiqueta que porta penjada d'actriu còmica— manté una bona part del discurs excitat de Helver amb rèpliques gairebé de monosíl·lab, mirades d'incredulitat, amb silencis i amb preguntes fugaces sobre el que passa a fora que sap que no tindran la resposta que espera. Només quan confessa el seu passat, aconsegueix que Helver escolti atentament el secret amagat en unes fotografies guardades com un tresor en una capsa de records. (...)

Trivial