Espectacular muntatge que utilitza làser, so envolvent i llums estroboscòpiques. Un llarg monòleg, revolucionari en el seu moment-anys 70, però que, es una opinió personal, vist ara s´ha vist sobrepassat pel pas del temps. A força de reiteratiu fins el cansament acaba posant a prova l´aguant de l´espectador. Vuitanta minuts que podrien ser 60 tranquil·lament i que els fa digeribles l´espectacular muntatge i la extraordinària interpretació de l´actriu única protagonista.
A l´arribar a la impactant final, hom abraçaria l´actriu, sens dubte i al director, però difícilment a l´autor i per defecte al personatge.
Projecte escènic guardonat amb el premi Dau d´Arts Escèniques de Barcelona 2023. Estrenat el mes de gener al Teatre Municipal de Manacor, va néixer d´un treball de final de grau de l´actriu manacorina Pilar Grimalt a l´Institut del Teatre de Barcelona que va proposar que dirigís el jove director emergent Pau Pascual. Posteriorment en diverses residencies a l´îlla de Mallorca es va anar treballant el cos i la posta en escena del muntatge.
L´argument
Una cantonada qualsevol del barri vell d´una ciutat, potser Paris. Es de nit i plou, humitat i boira, un-a sense sostre (en aquest muntatge es un transsexual), busca aixopluc, una habitació on dormir i algú amb qui parlar. L´ambient però, es hostil, ella es migrant i es sent menyspreada, agredida. La soledat i la violència que gira al seu entorn, l´empenyen a la bogeria.
El muntatge
La protagonista està confinada dins d´un prisma, com dins d´una gavià. Un espai quadrat que encara s´estreny quan un joc de rajos làser la rodegen. Un joc lumínic notable, focus laterals, làser i llums estroboscòpiques i una música i efectes sonors envolvents 8D. La posta en escena es certament espectacular, cuidada fins el més mínim detall, el vestuari està perfectament combinat amb l´escenografia i la luminotècnia amb un joc de petits miralls, el maquillatge, la caracterització del personatge.
L´actriu
Pilar Grimalt (Pilar Sànchez Grimalt), que debuta professionalment amb aquest espectacle es nascuda a Manacor. El seu treball es excel·lent, en fa una interpretació absolutament convincent, entregada i esgotadora. Jove actriu amb una avellutada veu força interessant, tessitura de contralt. Una actriu a seguir.
El director
Pau Pascual Llompart (Manacor, 2001), es un jove i brillant actor-dramaturg i director emergent, format a l´Escola Superior d´Art Dramàtic de les Îlles Balears (ESADIB). Ell ha estat, a més, el dissenyador de l´escenografia i s´ha rodejat d´un extens equip de magnífics col·laboradors.
Per saber-ne més, instagram.com/pau.pascuaal
Uns col·laboradors de primera
El disseny d’il·luminació i cap tècnics es Daniel Noceda. El disseny se só es de Charly Chicago. El disseny de vestuari i sastreria es d´Aina Morons. El disseny de perruqueria i maquillatge es de Jean Pierre Faivre, Destacar també l´ajudant de direcció i coach d´interpretació, Rebeca del Fresno i l´asessora d´interpretació, Anna Estrada. Es tracta d´una producció del Teatre Principal de Palma amb l´ajut del Consell de Cultura de Mallorca, Dau al Sec i d´altres patrocinadors privats.
L´autor
Bernard Marie Koltés (1948-1989, va morir per efectes del SIDA), dramaturg, escriptor i director de teatre, considerat un dels “enfants terribles” de teatre francès dels anys 70-80. Amb aquest espectacle, escrit el 1976, va ser estrenat al off-Festival d´Avignon (el festival de teatre més important del món), de 1977. Va revolucionar l´escena francesa, tocant temes que no s´havien tocat abans amb una total cruesa i una arriscada proposta d´estil, un llarg monòleg de poc més de tres frases que es van repetint al llarg de 80 minuts. L´any següent va estrenar una de les seves obres més conegudes, Combate entre negros y perros. La seva obra pòstuma, Roberto Zucco, va ser representada al Teatre Romea, el 1988, amb un espectacular muntatge dirigit per Julio Manrique amb un notable repartiment encapçalat per Pablo Derqui. Les seves obres han estat traduïdes a 30 idiomes. La versió al català d´aquest muntatge es de Sergi Belbel.
El dia de l´estrena a Barcelona ( Dau al Sec), divendres 5 d´abril, desprès de la funció va tenir lloc un col·loqui amb el director Ramón Durán i la companyia.
Desprès de cada funció s´ofereix un pica-pica amb un cervesa, no direm la marca, que es una gentilesa d´una de les firmes col·laboradores.
Precedents
Hi ha una versió d´aquest text, que es va representar a La Sala La Planeta de Girona el 2015 i a Barcelona dins de les sessions golfes del Teatre Romea. El director era Roberto Romei, i l´actor Oscar Muñoz. Al públic se´l citava al vestíbul del teatre i començava un camí itinerant pels camis del Raval seguint a l´actor convertit en un autèntic sensa sostre més del paisatge urbà.
Text: ferranbaile@gmail.com
