La norma de l'extinció

informació obra



Companyia:
Cia Ignífuga
Adaptació:
Pau Masaló
Direcció:
Pau Masaló
Autoria:
A partir de Platònov d’Anton Txèhov
Composició musical:
Gerard Nel·lo
Escenografia:
Mireia Cardús i Alba Macfarlane
Il·luminació:
Mireia Cardús i Alba Macfarlane
Vestuari:
Mireia Cardús i Alba Macfarlane
Assesoria de moviment:
Karolina Rychlick
Intèrprets:
Cristina Arenas, Eduard Autonell, Marina Congost, Toni Guillemat, Aleix Melé, Júlia Rodón, Gerard Nel·lo, Pau Masaló
Sinopsi:

A partir de Platònov d’Anton Txèhov.

Festa a casa d’Anna Petrovna. Entre els convidats hi ha Platònov, qui sobreviu desorientat entre els esculls d’una vida diferent a la qual hagués desitjat per a si mateix. Per escapar-se d’aquest neguit ironitza sobre tot i sobre tots, arrossegant als convidats a la imprudència. Aquesta versió contemporània del clàssic se centra en la dialèctica entre diversió i responsabilitat. Tenen dret els joves a divertir-se en un context de crisi? Se’ls pot culpar de passivitat per preocupar-se més del present de les seves vides que per un futur que arribarà sense avisar?

Espectacle presentat dins la programació oficial del Festival Fringe14 a Las Naves del Español – Matadero Madrid.

Crítica: La norma de l'extinció

04/10/2014

Un Platonov demasiado crudo

per Elisa Díez

Para quienes no los conozcan la companyia Ingnífuga no hace espectáculos convencionales, cuando asistes a uno de sus espectáculos sabes que mejor ir a ciegas y dejarte sorprender, a veces la sorpresa es grata y otras no tanto. La Norma de l'Extinció es una adaptación interesante, que ha recortado buena parte de la obra original (que dura más de 4 horas) y se ha quedado con algunos de los rasgos que articulan la mayor parte del teatro de Chéjov: el devenir de la vida, personajes sin rumbo, estancados en su propio yo, adictos al vodka...

No esperen ver el Platonov que durante años se ha representando en los teatros de medio mundo. Si que se sigue viendo al hombre que cae y con él su mundo entero, pero recuerda más a un ídolo de rock que a un personaje escrito en en el siglo XIX. Quizás la juventud de la compañía influya en esta percepción, la puesta en escena contemporánea de la obra también agudiza esta visión, que sin ser disparatada, hace olvidar que ya no es un simple adaptación del clásico, sino que Pau Masaló ha sido influenciado por él y siempre queda bonito mencionar a Chéjov.

Las interpretaciones son dispares. A Platonov le imprime energía, a veces desmesurada, Aleix Melé, es el personaje/actor mejor parado y al que mejor le sienta el traje de la obra. Al resto se les nota bastante su reciente salida del horno del Institut del Teatre. (...)