La pell escrita

Teatre

informació obra


Direcció:
Manel Dueso
Intèrprets:
Míriam Marcet
Dramatúrgia:
Manel Bonany
Coreografia:
Vero Cendoya
Escenografia:
Iris plot
Il·luminació:
Carles Borràs
So:
Bárbara Granados
Vestuari:
Mercè Lucchetti
Producció:
Iris Plot
Companyia:
BeAnotherLab
Autoria:
Nuno Rebelo
Sinopsi:

Una dona transgènere ha quedat confinada en un espai al marge de tot, abocada a l’oblit. Lluitadora fins a l’últim instant s’aferra a les sensacions, al record dels moments i les persones que l’han iniciat, l’han ensenyat a riure o estimar, i que, contra tots els obstacles, l’han permès construir-se com la persona que sempre ha somniat ser. Però fins i tot en aquest racó allunyat de tot el seu cos és perseguit pels qui no l’accepten. Els amics dels seu jove amant han vingut decidits a despullar el seu últim secret, “si és o no és una dona”.

Crítica: La pell escrita

13/11/2017

Un monòleg colpidor

per Pep Vila

Aquesta és l'història d'un home que ara és dona, i que ha estat víctima del seu canvi de sexe, però s'aferra a les seves conviccions i n'està orgullosa fins a la fí. Ara, però, i això no és cap spoiler, es troba al dipòsit de cadàvers, ella ja no hi és. I pràcticament des del més enllà, pràcticament momificada, recorda la seva existència, amb pena i alegria a la vegada: cóm la seva mare no entenia el que volia fer, i cóm va estimar amb bogeria en Marc. Colpidor relat, de vegades tètric(per allà i cóm s'esdevé), de vegades optimista.

Protagonitzat per una admirable Míriam Marcet, aquest monòleg és un cant a la reivindicació del sexe que un ha volgut escollir malgrat tot, malgrat la discriminació i també malgrat la malícia dels amics del seu estimat company, que volen descobrir (sempre en grup, són uns covards), si és en realitat home o dona. "La pell escrita" manté durant una hora l'interès i la tensió, mai no defalleix.