Un text d’Alberto Conejero, Premi Ceres 2015 al Millor Autor Teatral, que ve de presentar-se al Centro Dramático Nacional, inspirat en la vida de Rafael Rodríguez Rapún –un estudiant d’Enginyeria de Mines, secretari de la Barraca i company de Federico García Lorca durant els últims anys de les seves vides. Una vibrant peça que planteja interrogants sobre la naturalització del nostre passat més recent i el destí dels oblidats a les cunetes de la Història.
Una habitació d’un hospital militar prop de Santander; dos homes que no es coneixen i que estan obligats a compartir les hores terribles d’un compte enrere que potser s’acabarà a la matinada amb la mort d’un dels dos. Un secret cobert de remordiments i un nom que ressona per les parets de l’habitació: Federico. Només queda la custòdia d’uns documents i manuscrits com un últim gest d’amor.
La piedra oscura d'Alberto Conejero vol ser un rescat de la memòria històrica, en aquest espellifat regne de l'oblit que ha esdevingut la pell de brau. Però no va massa més enllà d'un trepidant diàleg entre un presoner republicà i el seu joveníssim escarceller franquista, en una molt ben construïda situació límit que encaren Daniel Grao i Nacho Sánchez amb un treball vívid, lliurat i brillant. Interpretacions que mereixen acostar-se al Lliure de Gràcia i gaudir-ne. Però no hi trobem la recerca sobre Lorca i el seu amant del grup teatral La Barraca que prometien les prèvies. Només és una cita, una carta, un poema. Sens dubte que la llarga nit de pedra va impedir que en quedessin vestigis, mentre la foscor pètria segueix pesant com una llosa sobre el gargot de democràcia que patim.