La pols

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
A un pam
Itineraris recomana

Companyia:
Arcàdia
Autor:
Llàtzer Garcia
Direcció:
Llàtzer Garcia
Composició musical:
The New Raemon
Intèrprets:
Marta Aran, Laura López, Guillem Motos
Ajudant de direcció:
Muguet Franc
Escenografia:
Arcàdia i Flyhard
Vestuari:
Arcàdia i Flyhard
Producció:
Nau Ivanow, Flyhard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  



Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

El pare s'ha mort. Això és el que ha sentit el Jacob quan ha despenjat el telèfon. Ha intercanviat quatre paraules de consol i ha fet les preguntes logístiques sobre el funeral. Dos minuts més tard, ha oblidat del tot aquesta notícia i ha continuat mirant la paret blanca de la seva habitació, ideant noves mentides provocades pel seu excés d'imaginació. Se n'ha oblidat tant completament que ni tant sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest, situat al nucli d'una sorollosa ciutat.

La Ruth, que recentment ha perdut la feina i es dedica a omplir les hores anant a córrer dia sí i dia també, en adonar-se que la mort del pare no ha provocat res al seu germà, s'esgarrifa i fa que topi amb la crua realitat: la família fa temps que s'ha esquerdat. Tots s'han convertit en uns estranys. S'ha de fer alguna cosa i, ràpid. Cal estructurar aquesta família desestructurada abans no sigui massa tard.

Però el Jacob no sembla que estigui gaire per la feina. Desvia totes les seves forces a cuidar de la seva amiga Alba, "l'animalet ferit i espantat", com ell l'anomena. L'únic ésser a qui és capaç d'estimar. La tensió entre els germans anirà creixent, minut a minut, en aquest dia i mig que passa , des de la mort del pare fins al seu enterrament.

Premi de la Crítica 2014 en la categoria de text.

Crítica: La pols

15/04/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Aída Pallarès

Hi ha drames que provoquen una mena de catarsi col·lectiva i immediata a l’espectador. Altres, com La Pols, oprimeixen el pit i dificulten la respiració. Segona part de la trilogia que Llàtzer Garcia va començar fa dues temporades amb La terra oblidada, un drama rural que retratava la reacció dels fills davant la malaltia degenerativa del pare. El nucli de La Pols segueix essent la família però ara el detonant que fa aflorar els veritables conflictes és la mort sobtada del patriarca. 

Garcia utilitza aquesta figura invisible per sacsejar la vida dels protagonistes, tres orfes emocionals, i fer-nos reflexionar sobre la dificultat per relacionar-nos i avançar. En Jacob i la seva germana Ruth són dues cares de la mateixa moneda. Els dos viuen aferrats al passat, a l’ombra del germà triomfador. I alhora, d’una manera o d’una altra, necessiten construir la seva vida a base de mentides per sentir-se millor. Llàtzer Garcia va dosificant la informació a poc a poc, sense pressa, fins a construir un text rodó, molt més sòlid que l’anterior, on tot està perfectament mesurat. 

El dramaturg gironí ha construït uns personatges complexos amb els quals l’espectador, inevitablement s’identificarà i a través dels quals analitza les emocions,-sovint oposades-, que ens mouen a tots. Un retrat d’una maduresa aclaparadora que en algun moment recorda els drames d’Ingmar Bergman (penso en Sonata de Otoño) i les obres de ClaudioTolcachir. Cal destacar, també, l’acurada direcció del propi Llàtzer Garcia i les interpretacions plenes de veritat de Guillem Motos, Marta Aran i Laura López. I un apunt personal: La Pols és una de les obres d’autoria catalana més interessants que he vist en els últims anys. Un drama sec i intens que et remou per dins i t’acompanya durant dies.

L'enllaç a Youtube no està disponible.