La pols

Teatre

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
A un pam
Itineraris recomana
Companyia:
Arcàdia
Autoria:
Llàtzer Garcia
Direcció:
Llàtzer Garcia
Composició musical:
The New Raemon
Intèrprets:
Marta Aran, Laura López, Guillem Motos
Ajudantia de direcció:
Muguet Franc
Escenografia:
Arcàdia i Flyhard
Vestuari:
Arcàdia i Flyhard
Producció:
Nau Ivanow, Flyhard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  



Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

El pare s'ha mort. Això és el que ha sentit el Jacob quan ha despenjat el telèfon. Ha intercanviat quatre paraules de consol i ha fet les preguntes logístiques sobre el funeral. Dos minuts més tard, ha oblidat del tot aquesta notícia i ha continuat mirant la paret blanca de la seva habitació, ideant noves mentides provocades pel seu excés d'imaginació. Se n'ha oblidat tant completament que ni tant sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest, situat al nucli d'una sorollosa ciutat.

La Ruth, que recentment ha perdut la feina i es dedica a omplir les hores anant a córrer dia sí i dia també, en adonar-se que la mort del pare no ha provocat res al seu germà, s'esgarrifa i fa que topi amb la crua realitat: la família fa temps que s'ha esquerdat. Tots s'han convertit en uns estranys. S'ha de fer alguna cosa i, ràpid. Cal estructurar aquesta família desestructurada abans no sigui massa tard.

Però el Jacob no sembla que estigui gaire per la feina. Desvia totes les seves forces a cuidar de la seva amiga Alba, "l'animalet ferit i espantat", com ell l'anomena. L'únic ésser a qui és capaç d'estimar. La tensió entre els germans anirà creixent, minut a minut, en aquest dia i mig que passa , des de la mort del pare fins al seu enterrament.

Premi de la Crítica 2014 en la categoria de text.

Crítica: La pols

08/05/2014

Huérfanos emocionales

per Juan Carlos Olivares

El buen teatro argentino contemporáneo –pongamos por caso Claudio Tolcachir– se distingue por la precisa reproducción de la ambigüedad de los sentimientos (no existen emociones puras; la vida es tragedia contaminada por la comedia o viceversa) y la claridad con el que trabajan el concepto de “estar en el escenario”. Estar en el personaje al 100 X 100 aunque sólo tenga estar ahí para escuchar. Ser del todo consciente del “otro” personaje. Así se trabaja en La pols de Llàtzer Garcia; así trabajan Guillem Motos, Laura López y Marta Aran en un nuevo éxito de la Sala Flyhard. Un historial de producciones que impresiona tanto si estrena la compañía residente como las invitadas. El texto es un afinado drama sobre el poder terapéutico del amor, sin distinguir entre el sexual, el fraternal o el paternal. Es una obra sobre la orfandad emocional, sobre la sordera sentimental adquirida, sobre la revelación que supone encontrar finalmente esa persona con la compartir la vida y encontrarle un sentido a la existencia.

L'enllaç a Youtube no està disponible.