El nou espectacle de La Roda és una comèdia musical plena d’embolics on un simple pèsol fa anar de corcoll a tota una cort. Un príncep que s'enamora, una princesa que no sap que és a punt d'enamorar-se, uns reis que busquen però no troben… Per demostrar que és autèntica, la princesa haurà de dormir en un llit de deu matalassos sota els quals es col·locarà̀ un pèsol. Si nota la molèstia del petit llegum serà, indubtablement, digna de matrimoni.
Espectacle vist a la Mostra d'Igualada 2013 (estrena)
No es cansen de superar-se, els amics de La Roda Produccions. Ja van fer un pas de gegant al passar, fa poc més d’un any i mig, de les seves produccions de 2-3 actors al monumental i divertit ‘La Ventafocs, un musical amb ritme dels 50′, una aposta que ja va confirmar que són dels pocs que poden passar amb solvència del petit al gran format, en el panorama de l’espectacle familiar a Catalunya.
Ni més ni menys que 11 actors i actrius, en un musical de gran format (que ens recordava a ‘Les Miserables’ al principi), que fa una versió força ocurrent d’un conte que, en realitat, dóna molt poc de sí per a fer una obra de 70 minuts. Però heus ací que amb unes cançons molt ben composades (i molt ben cantades), una producció de vestuari i elements treballadíssima, una utilització força encertada del vídeo com a decorat de fons, i unes interpretacions que alternen el realisme romàntic dels protagonistes i l’arquetip més estripat dels reis, donen com a resultat un espectacle gran, emocionant i molt adient per tota la família, que agradarà a petits i grans. Si voleu saber l’argument, es tracta de la història tòpica i típica de príncep i princesa que es coneixen quan en realitat no volien, perquè són uns ‘rebels' que pretenen casar-se per amor amb qui ells vulguin, passant de les obligacions del càrrec… però, inexorable destí, la casualitat vol que es coneguin abans de saber qui són, un i altre, fent que l’amor espontani aboni els interessos de les seves respectives pàtries. El públic sortia de l’Ateneu amb la sensació -i els comentaris- típics de les grans estrenes, que auguren una gira llarga i exitosa. En l’apartat dels peròs, caldria posar que s’haurà de matisar una mica el procés d’enamorament dels dos joves futurs monarques, que queda una mica ocult entre tanta èpica i diversió, i sobretot, l’apartat de so, degut en molta part a la sonoritat del propi Ateneu, i al fet -digueu-me perepunyetes- que a dia d’avui, molts pocs teatres al país disposen d’un equip de so veritablement adient per a muntatges musicals d’aquesta envergadura, cosa que ens deixa dues alternatives: o resignar-nos a dependre en cada sala de la qualitat del seu equip, o forçar a les companyies que s’embarquen en aquestes aventures, a portar uns bons equips propis que, inevitablement, encaririen el caixet fins a nivells poc assumibles per a molts programadors potencials. Tot un dilema. De tota manera, amb la picardia i saviesa que els caracteritza, els de La Roda ja avisen per megafonia, a la presentació de l’espectacle a l’Ateneu (molts programadors a platea i amfiteatre) que l’espectacle disposa també d’una versió ‘reduïda’, per a fer-lo accessible a tothom. No se’ls escapa una, al Dani i al Jordi!
