En aquest assaig de flamenc, Vanesa Aibar i Enric Monfort es repten l’un a l’altre, es mesuren amb els seus propis límits, per abocar-se al fracàs, per comprovar de què estan fets per separat, sense oblidar el camí artístic conjunt que comparteixen des de 2019. La proposta traça una temptativa de transformació inspirant-se en els rituals de pas, però inventant-ne un de propi.
L’altre espectacle de flamenc contemporani també en un format de dansa i música en viu va ser La reina del metal, de la bailaora Vanesa Aibar i el percussionista Enric Monfort, un tàndem format el 2019 en el que sembla que es retroalimenten l’un a l’altre de forma exponencial. De fet, es tracta d’un dels plats forts de la Fira Mediterrània 2023, en el doble sentit, tant per la trajectòria dels creadors i intèrprets de la peça, com per la intensitat de la peça –impossible quedar-se adormit! I és que el motor de l’espectacle consistia en el repte que s’anaven fent l’un a l’altre per portar encara més al límit les possibilitats del moviment i el so a partir de instruments i objectes metàl·lics, anant més enllà quan ja sembla impossible continuar o seguir creant i investigar res de nou. A nivell dramatúrgic s’inspiren en els rituals de pas (d’iniciació, a l’adultesa, a la societat, etc.), no per simular-ne un de nou, sinó per transitar per l’experiència del límit com a condició necessària per a la transformació i el canvi, una experiència de la qual el públic en forma part. Cal celebrar el talent d’aquests artistes que tenen la capacitat (i possibilitat) de cuinar a foc lent un espectacle d’aquestes característiques, fent que el conjunt de la peça (coreografia, composició musical, dramatúrgia, vestuari, disseny de llums, espai sonor, escenografia, etc.), sigui un tot complet i perfectament coherent.